{{Cita|''[[Joan Gil Barberà]] en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya:'' "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per Federico Martínez Roda (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
{{Cita|''[[Joan Gil Barberà]] en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya:'' "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per Federico Martínez Roda (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
+
+
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
+
+
''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''
+
+
''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''
+
+
''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''
+
+
''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
{{Cita|Estavem tots els valencianistes esperant en candeleta a la junta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que tenia que celebrar-se ahir despuix de les declaracions del seu decà aparegudes en l'edició del periòdic "Levante" del passat dumenge, 21 de febrer, quan comentava en una entrevista feta pel mateix periòdic, que: "El diccionario de la AVL es el de todos los valencianos".
{{Cita|Estavem tots els valencianistes esperant en candeleta a la junta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que tenia que celebrar-se ahir despuix de les declaracions del seu decà aparegudes en l'edició del periòdic "Levante" del passat dumenge, 21 de febrer, quan comentava en una entrevista feta pel mateix periòdic, que: "El diccionario de la AVL es el de todos los valencianos".