Llínea 3: |
Llínea 3: |
| Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats. | | Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats. |
| | | |
− | La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'es periodo, entre [[850]] i [[859]]. | + | La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]]. |
| | | |
| Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església. | | Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església. |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | | |
| ==Veneració== | | ==Veneració== |
− | Les restes dels màrtirs que foren recuperades van ser enterrades en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.
| + | Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]]. |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |