Canvis

== Història ==

== Història ==

:''Articul principal: [[Història d'Europa]]''

:''Artícul principal: [[Història d'Europa]]''

L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes van conviure durant bastant temps que l'home de Neandertal es va extingir probablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden nombrosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes van conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'Imperi Romà sobre la resta d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Després de la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va començar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] van nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades així com l'[[Al-Ándalus]] van conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], després conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara deien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". El [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria el [[1461]].  

L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'Imperi Romà sobre la resta d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Després de la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] van nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] van conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], després conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". El [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].  

== Geografia i geologia ==

== Geografia i geologia ==

Alguns dels temes importants de la demografia europea actual són l'[[emigració]] religiosa, la [[immigració]] illegal, les tensions racials, un decreixent marcat de la [[taxa de natalitat]] i una població envellida. En alguns estat, com ara la [[República d'Irlanda]] i [[Polònia]], l'accés a l'[[abort]] encara és llimitat, mentres que s'ha estés per la resta dels estats. Tres estats (els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]) han permés l'[[eutanàsia]] voluntària per algunes persones en malalties terminals.  

Alguns dels temes importants de la demografia europea actual són l'[[emigració]] religiosa, la [[immigració]] illegal, les tensions racials, un decreixent marcat de la [[taxa de natalitat]] i una població envellida. En alguns estat, com ara la [[República d'Irlanda]] i [[Polònia]], l'accés a l'[[abort]] encara és llimitat, mentres que s'ha estés per la resta dels estats. Tres estats (els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]) han permés l'[[eutanàsia]] voluntària per algunes persones en malalties terminals.  

El [[2005]] la població d'Europa, estimada, era de 728 millons, d'acort en les [[Nacions Unides]], poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un segle, Europa tenia gairebé el 25% de la població mundial. La població d'Europa, encara que ha crescut durant els últims cent anys, ha crescut a taxes molt menors que a la resta del món (en especial a l'[[Àfrica]] i l'[[Àsia]]).<ref name="UNPP 2004">[http://esa.un.org/unpp UNPP, 2004 Revision World Population Prospects: The 2004 Revision Population Database]. [[United Nations]] Population Division, 2005. Last accessed October 25, 2006.</ref> D'acort en la proyecció poblacional de l'ONU, la població d'Europa caurà a 653 millons el 2050 i serà el 7% de la població mundial.<ref>http://esa.un.org/unpp/p2k0data.asp</ref>

El [[2005]] la població d'Europa, estimada, era de 728 millons, d'acort en les [[Nacions Unides]], poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un segle, Europa tenia el 25% de la població mundial. La població d'Europa, encara que ha creixcut durant els últims cent anys, ha creixcut a taxes molt menors que en la resta del món (en especial en [[Àfrica]] i [[Àsia]]).<ref name="UNPP 2004">[http://esa.un.org/unpp UNPP, 2004 Revision World Population Prospects: The 2004 Revision Population Database]. [[United Nations]] Population Division, 2005. Last accessed October 25, 2006.</ref> D'acort en la proyecció poblacional de l'ONU, la població d'Europa caurà a 653 millons el 2050 i serà el 7% de la població mundial.<ref>http://esa.un.org/unpp/p2k0data.asp</ref>

== Vore també ==

== Vore també ==