25 978
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + − El mestre Serrano, Josep Serrano Simeón, autor de la música de l'[[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional de Valéncia]], naixcut en el número 54 del carrer de la Verge de la població de [[Sueca]], en la comarca de [[La Ribera]], el dia 14 d'octubre de l'any 1873.+ − Fill de Josep Serrano Marí, de professió llaurador, poeta i músic major i director de la Banda de Música de [[Sueca]], y de Clara Simeón. Als cinc anys, contagiat de l'afició musical de son pare, deprengué solfeig i a una edat molt pronte començà els estudis de piano i guitarra. Son pare volgué que pronte s'iniciara en l'art musical i se l'endugué en ell a la Banda de Música que dirigia, donant-li pronte. després de saber els primers quaderns de solfeig, instrument.+ − Li donà primer el triàngul i després la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en [[Sueca]]. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa. + + − Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de [[Valéncia]] on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost varies peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época son prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de [[Sueca]]. + + + + − En l'estiu de 1892 Josep Serrano, jove encara, passà l'estiu en [[Simat de la Valldigna]], on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un pasdoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, pasdoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. Es una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este pasdoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en [[Madrit]] i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys se anà a [[Madrit]] on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí Chapí, pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument de una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de Madrit obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any 1899, quan fea set anys deambulant per la capital d'[[Espanya]], en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a [[Valéncia]], al vore que no conseguia res. Els germans Àlvarez Quintero li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en Madrit i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en abril de 1900 en gran èxit públic. No obstant, no seria fins al 1903, onze anys després de haver eixit de [[Sueca]], quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans Àlvarez Quintero li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el mon del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en Espanya i América. + + − El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota Espanya. En 1904 s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta valencià Maximilia Thous, la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En 1906 compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, Tomàs Trénor Palavicino, Marqués del [[Turia]], organisador de l'Exposició Regional de [[Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta Maximilià Thous, i va ser estrenat solemnement davant el Rei Alfons XIII i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de 1909. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec de una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en 1917, li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.+ + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Joseserrano.jpg|right|thumb|Josep Serrano]]
{{Biografia|
| nom = Josep Calixt Serrano i Simeón
| image = [[Archiu:José Serrano.jpg|200px|<center>'''Josep Serrano'''</center>]]
| peu = Josep Serrano
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Músic i compositor
| data_naix = [[14 d'octubre]] de [[1873]]
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[8 de març]] de [[1941]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Calixt Serrano i Simeón''' ([[Sueca]], [[Província de Valéncia|Valéncia]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[8 de març]] de [[1941]]), fon un músic i [[compositor]] [[Valencians|valencià]].
'''Josep Serrano Simeón''' ([[Sueca]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrit]], [[8 de març]] de [[1941]]), fon un [[compositor]] [[Valencià|valencià]].
== Biografia ==
[[File:SerranoMemorial.jpg|right|thumb|Monument de Josep Serrano]]
El mestre Serrano, '''Josep Serrano''' Simeón, autor de la música de l'[[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional de Valéncia]], naixcut en el número 54 del carrer de la Verge de la població de [[Sueca]], en la comarca de [[La Ribera]], el dia 14 d'octubre de l'any [[1873]].
Fill de Josep Serrano Marí, de professió llaurador, poeta i músic major i director de la Banda de Música de [[Sueca]], y de Clara Simeón. Als cinc anys, contagiat de l'afició musical de son pare, deprengué solfeig i a una edat molt pronte començà els estudis de piano i guitarra. Son pare volgué que pronte s'iniciara en l'art musical i se l'endugué en ell a la Banda de Música que dirigia, donant-li pronte, despuix de saber els primers quaderns de solfeig, instrument.
Li donà primer el triàngul i despuix la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en [[Sueca]]. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa.
Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de [[Valéncia]] a on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost vàries peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época són prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de [[Sueca]].
En l'[[estiu]] de l'any [[1892]] '''Josep Serrano''', jove encara, passà l'estiu en [[Simat de la Valldigna]], a on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un passodoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, passodoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. És una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este passodoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en [[Madrit]] i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys es va anar a [[Madrit]] a on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí [[Chapí]], pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument d'una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de [[Madrit]] obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any [[1899]], quan fea set anys deambulant per la capital d'[[Espanya]], en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a [[Valéncia]], al vore que no conseguia res. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en [[Madrit]] i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en [[abril]] de l'any [[1900]] en gran èxit públic. No obstant, no seria fins a l'any [[1903]], onze anys despuix de haver eixit de [[Sueca]], quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el món del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en [[Espanya]] i [[Amèrica]].
[[File:Maestro serrano.jpg|right|thumb|Mestre '''[[José Serrano Simeón]] ''']]
El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En l'any [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En l'any [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'[[Exposició Regional de Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne d'aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta [[Maximilià Thous]], i va ser estrenat solemnement davant el Rei [[Alfons XIII]] i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el [[22 de maig]] de l'any [[1909]]. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en [[1917]], li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.
Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valéncia Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el [[24 de maig]] de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En l'any [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el passodoble "[[El Faller|El Fallero]]", passodoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el món [[faller]] a lo llarc de l'any.
Escrigué una òpera que no va concloure al morir-se el [[8 de març]] de [[1941]], "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de [[Valéncia]] despuix de que acabara de musicar-la el mestre Estela.
[[Valéncia]] i moltisims pobles valencians, han dedicat carrers en el seu recort. La capital ademés li alçà un monument en la avinguda del [[Regne de Valéncia]]. Totes les bandes de la [[Comunitat Valenciana]] tenen en el seu repertori obres musicals del mestre Serrano, i la gran majoria dels pasdobles que interpreten les bandes valencianes en el seus desfiles han segut composts per ell. El ser [[valencià]] el va fer compondre una música molt mediterrànea i en fortes reminiscències àraps, com correspon a l'ancestral cultura valenciana.
==Obres==
(Llista no exhaustiva)
===Sarsuela===
* 1888 ''Un poble de la Ribera'' - [[llibret]]: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1888 ''Alerta, que és estudiant!'' - llibret: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1896 ''Les Albaes'' - llibret: C. LLinàs
* 1900 ''El motete'' - llibret: [[Serafín Álvarez Quintero]] i [[Joaquín Álvarez Quintero]]
* 1900 ''El corneta de órdenes'' - llibret: [[Carlos Arniches]]
* 1901 ''Coplas y vino'' - llibret: [[Francisco Tristan Larios]]
* 1902 '' El Olivar'' - (en colaboració en: T Barrera Saavedra) - llibret: A. Melantuch i C. García Arista
* 1902 ''La Torre del Oro'' - (en colaboració en: [[Gerónimo Giménez]])
* 1902 ''La mazorca roja'', 1 acte - llibret: Francisco Tristan Larios
* 1902 ''El jaleo nacional'' - (en colaboració en : [[Vicent Lleó]] i R. Calleja) - llibret: S.M. Granés
* 1902 ''Don miguel de Mañara'' - llibret: F. Pérez Capo
* 1903 ''El solo de trompa'' - llibret: [[Antonio Paso]] i D. Jiménez Prieto
* 1903 ''El pelotón de los torpes'' - (en colaboració en : A. Rubio) - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''El vals de las olas'' - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''La reina mora'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1904 ''El trébol'' - (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Antonio Paso i J. Abati
* 1904 ''La Torería'', 1 acte - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1904 ''La casita blanca'' - [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1904 ''...Y no es noche de dormir'' - (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: A. Casero i A. Larrubiera
* 1904 ''Las estrellas'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1905 ''Moros y Cristianos'', 1 acte - llibret: [[Maximilià Thous]] i Agustín Cerdá
* 1905 ''El Mal d'amores'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El Amor en el Teatro'', 1 acte (en colaboració en: [[Ruperto Chapí]]) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El contrabandp'' (en colaboració en J. Fernández Pacheco)
* 1905 ''El perro chico'' en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1906 ''La infanta de los bucles de oro'' - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1906 ''La mala sombra'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1906 ''El pollo Tejada'', 1 acte (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Carlos Arniches i [[Enrique Garcia Álvarez]]
* 1906 ''La noche de reyes'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches
* 1907 ''La patria chica'', 1 acte (en colaboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''Alma de Dios'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Álvarez
* 1907 ''La gente seria'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1907 ''Nanita, Nana'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''La escala de Jacob'' (en colaboració en: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La banda nueva'' (en colaboració en: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La suerte loca'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1909 ''La Alegría del batallón'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i [[Félix Quintana]]
* 1910 ''El Trust de los tenorios'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1910 ''El palacio de los duendes'', 1 acte (en colaboració en: [[Amadeu Vives]]) - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1911 ''El carro del sol, 1 acte (en colaboració en: Vives) - llibret: Maximilià Thous
* 1911 ''Barbarroja'' - llibret: Sinesio Delgado
* 1912 ''El fresco de Goya'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán)
* 1913 ''Si yo fuera rey'' - llibret: A. López Monís
* 1913 ''La gentuza'' - llibret: Carlos Arniches
* 1914 ''El rey de la banca'' - llibret: E. Cerdá
* 1914 ''El amigo Melquíades'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1916 ''La Canción del olvido'', 1 acte - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El príncipe Carnaval'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Ramón Asensio Mas i [[José Juan Cadenas Muñoz]]
* 1916 ''La Sonata de Grieg'' - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El rey del corral'' - llibret: E. López Marín
* 1919 ''La venda en los ojos'' - llibret: J. Fernández del Villar
* 1919 ''Los leones de Castilla'' - llibret: J. Moyrón Sánchez
* 1922 ''El príncipe se casa'' - llibret. J.J. Cadenas
* 1924 ''Danza d'apaches''
* 1924 ''La maga de Oriente'' (en colaboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado
* 1926 ''Magda la tirana'' - llibret: P. Millán Astray
* 1927 ''Los de Aragón'', 1 acte - llibret: Juan José Lorente
* 1927 ''La Prisionera'' (en colaboració en: [[Francisco Balaguer Mariel]]) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño
* 1927 ''Las Hilanderas'', 1 acte - llibret: [[Federico Oliver]]
* 1929 ''Los claveles'', 1 acte (en colaboració en: Federico Chueca) - llibret: [[Luis Fernández de Sevilla]] i [[Anselmo C. Carreño]]
* 1930 ''La dolorosa'', 2 actes - llibret: Juan José Lorente
* 1944 Data de l'estrena. ''Golondrina de Madrid'' Obra pòstuma (en colaboració en: J.M. Izquierdo) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla
===Òpera===
* 1943 Data de l'estrena. ''La Venta de los Gatos'', Obra òstuma, 2 actes - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero. Basada en un conte de [[Gustavo Adolfo Bécquer]].
===Obres per a banda===
* 1909 ''Himne de l'Exposició Regional Valenciana'' - text: [[Maximilià Thous]]
* 1917 ''La canción del soldado'', himne
* 1923 ''Valéncia Canta!'', himne
* 1929 ''El Fallero'', passodoble
* ¿? ''Del Perelló a Catarroja'', passodoble
== Biografia ==
===Obres per a orquesta===
* ''El miserere de la montaña'', Poema simfònic
===Atres===
Diverses cançons i peces de saló.
== Cites ==
{{Cita|Espanya, els meus himnes i yo. U dels més grans amors és esta terra valenciana a on he naixcut: pero sempre als meus colaboradors que en el primer vers apareixca la paraula Espanya, i aixina començen els meus tres himnes. ''Himne a Valencia'': Per a ofrenar noves glòries a Espanya; ''Valencia Canta'': Mare Espanya, Sol de Valéncia...; ''La Cançó del soldat'': Soldat soc d'Espanya. Això no és obstacul perque mos fills parlen el valencià. Aixina entenc yo el regionalisme.|Josep Serrano (Diari ''La Voz Valenciana'', maig [[1925]])}}
== Referències ==
* Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a edició, 2008
== Bibliografia ==
* Ahulló Hermano, Ramón (2017). José Serrano (1873-1941): del músico popular al compositor desconocido. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 9788478227150. OCLC 1000083502
* Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a edició, 2008
* Sanz, Javier; Solera, María José (2012). Bernardino Landete: vida y obra. Canet d'En Berenguer: Valencia Studio Puig. ISBN 9788469538302. OCLC 828307061
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José Serrano (composer)}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Compositors valencians]]
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Sueca]]