Canvis

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de [[vi]] sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de [[vi]] sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

A partir del [[segle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernardo Peris. El senyor Alfonso d'Aragó, posteriorment, lo va cedir en el seu testament al monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, en [[Gandia]], que va eixercir el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins que, en [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, després de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

A partir del [[segle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, lo va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins a que, en [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, després de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

 

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].