Canvis

[[Image:Escut-Valencia.png|right|thumb|<center>'''Escut del Valéncia C.F.'''</center>]]

[[Image:Escut-Valencia.png|right|thumb|<center>'''Escut del Valéncia C.F.'''</center>]]

[[Image:mestalla.jpg|right|thumb|<center>Estadi de Mestalla</center>]]

[[Image:mestalla.jpg|right|thumb|<center>Estadi de Mestalla</center>]]

El '''Valéncia Club de Futbol S. A. D.''' és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]]. Fon fundat el 18 de març de [[1919]] i juga en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. Disputa els partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]] en una capacitat per a 55.000 espectadors.

El '''Valéncia Club de Futbol S. A. D.''' és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]]. Fon fundat el 18 de març de [[1919]] i juga en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. Disputa els partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]] en una capacitat per a 55.000 espectadors.

En la [[Annex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|classificació històrica de la LFP]] el Valéncia CF ocupa el 3r lloc<ref>http://www.Marca.Com/2010/04/16/futbol/equips/valéncia/1271373908.Html</ref> per darrere de [[Real Madrid]], [[FC Barcelona]]. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en [[Unió Europea d'associacions de Fútbol#Tornejos de clubs|competicions UEFA a nivell de clubs]]<ref>[http://es.Uefa.Com/footballeurope/club=52268/domestic.Html Futbol Europeu: Valéncia CF]</ref>). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut [[G-14]].  

En la [[Anex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|classificació històrica de la LFP]] el Valéncia CF ocupa el 3r lloc<ref>http://www.Marca.Com/2010/04/16/futbol/equips/valéncia/1271373908.Html</ref> per darrere de [[Real Madrid]], [[FC Barcelona]]. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en [[Unió Europea d'associacions de Fútbol#Tornejos de clubs|competicions UEFA a nivell de clubs]]<ref>[http://es.Uefa.Com/footballeurope/club=52268/domestic.html Fútbol Europeu: Valéncia CF]</ref>). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut [[G-14]].  

En l'any 2005 entrà en el "''TOP 20''" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060216/deportes/200602/16/RC-madrid.Html Llista 20 clubs més rics 2005]</ref> En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.<ref>[http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,cid%253D191963,00.Html Llista 20 clubs més rics 2007]</ref> Té 65.000 socis,<ref>[http://217.116.5.146/noticias/prelimin.asp?idnoticia=17027&idioma=1&IdBanner=Aleatorio Cita del número de socis en la web valencianiste]</ref> a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes<ref>[http://www.penyesvalenciacf.Com/Castella/cens.htm#700 Cens Penyes Valencianistes]</ref> és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.Pdf Enquesta CIS]</ref>

En l'any 2005 entrà en el "''TOP 20''" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060216/deportes/200602/16/RC-madrid.Html Llista 20 clubs més rics 2005]</ref> En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.<ref>[http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,cid%253D191963,00.Html Llista 20 clubs més rics 2007]</ref> Té 65.000 socis,<ref>[http://217.116.5.146/noticias/prelimin.asp?idnoticia=17027&idioma=1&IdBanner=Aleatorio Cita del número de socis en la web valencianiste]</ref> a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes<ref>[http://www.penyesvalenciacf.Com/Castella/cens.htm#700 Cens Penyes Valencianistes]</ref> és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.pdf Enquesta CIS]</ref>

== Història ==

== Història ==

El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de futbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] després de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.

El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de futbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] després de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.

Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Futbol Club Levante|FC Levante]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] després de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.

Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Fútbol Club Llevant|FC Llevant]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] després de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.

Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], després de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].

Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], després de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].

Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportivo Español|Español]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  

Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  

Durant els [[anys 1950]] es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1954|1954]] i arriba a una atra final en la de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1952|Copa del Generalíssim de 1952]]. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.

Durant els [[anys 1950]] es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1954|1954]] i arriba a una atra final en la de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1952|Copa del Generalíssim de 1952]]. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.

Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.

Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.

A pesar que els [[anys 1980]] varen començar en un nou títul europeu, la [[Annex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna després d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.

A pesar que els [[anys 1980]] varen començar en un nou títul europeu, la [[Anex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna després d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.

Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Després de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.

Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Després de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.

* '''Uniforme titular:''' Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.

* '''Uniforme titular:''' Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.

* '''Uniforme alternatiu:''' Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.

* '''Uniforme alternatiu:''' Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.

* '''Tercer uniforme''': Camiseta blava en una banda groga i una altra roja, pantaló blanc i miges blaus.

* '''Tercer uniforme''': Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.

{{AP|Estadi de Mestalla}}

{{AP|Estadi de Mestalla}}

Els primers anys després de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Luis Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i després de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

Els primers anys després de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i després de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

=== Futur estadi ===

=== Futur estadi ===

El nou recint tindrà capacitat per a uns '''75.000''' espectadors i ha sigut encarregat al despaig d'arquitectes '''Reid Fenwick Associats''' i a l'ingenieria '''ARUP Sport'''. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de '''ARPA-Arena''', guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtinguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.<ref>[http://www.lasprovincias.Es/valéncia/premsa/20070112/valéncia/infraccion-recalificacion-solar-actual_20070112.Html La UE sobre requalificació Mestalla]</ref>

El nou recint tindrà capacitat per a uns '''75.000''' espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes '''Reid Fenwick Associats''' i a l'ingenieria '''ARUP Sport'''. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de '''ARPA-Arena''', guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtinguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.<ref>[http://www.lasprovincias.Es/valéncia/premsa/20070112/valéncia/infraccion-recalificacion-solar-actual_20070112.Html La UE sobre requalificació Mestalla]</ref>

Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.

Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.

== Himne ==

== Himne ==

Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el pasodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.

Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.

== atres seccions i filials ==

== atres seccions i filials ==

=== Valéncia CF Mestalla ===

=== Valéncia CF Mestalla ===

El '''[[Valéncia CF Mestalla|Valéncia CF - Mestalla]]''' és el primer equip filial del '''Valéncia CF'''. Fon fundat l'any [[1944]] i va sorgir en la idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercera Divisió]] en la temporada [[1946]]/[[1947|47]] i eixe mateix any va conseguir l'ascens a [[Segona Divisió d'Espanya|Segunda Divisió]].

El '''[[Valéncia CF Mestalla|Valéncia CF - Mestalla]]''' és el primer equip filial del '''Valéncia CF'''. Fon fundat l'any [[1944]] i va sorgir en la idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercera Divisió]] en la temporada [[1946]]/[[1947|47]] i eixe mateix any va conseguir l'ascens a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]].

Actualment milita en la [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercer Divisió]] després del seu descens en la temporada [[Segona Divisió "B" d'Espanya 2009/10|2009/10]].  

Actualment milita en la [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercer Divisió]] després del seu descens en la temporada [[Segona Divisió "B" d'Espanya 2009/10|2009/10]].  

=== [[Valéncia CF Femení]] ===

=== [[Valéncia CF Femení]] ===

Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení després d'arribar a un acort en el [[Club Deportivo Colegio Alemán de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemany competiran davall el nom de Valéncia CF.

Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení després d'arribar a un acort en el [[Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran davall el nom de Valéncia CF.

=== Seccions deportives ===

=== Seccions deportives ===

==== Atletisme ====

==== Atletisme ====

La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se [[CA Valéncia Terra i Mar]].<ref>[http://www.rfea.es/historia/ctoesp/pc_clubes.Htm Palmarés de la copa de la reina]</ref>

La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se [[CA Valéncia Terra i Mar]].<ref>[http://www.rfea.es/historia/ctoesp/pc_clubes.Htm Palmares de la copa de la reina]</ref>

== Senyes del club ==

== Senyes del club ==

* '''Assistència mija:''' 37.741<ref>[http://www.lfp.es/competiciones/2006-07/primera/equipo.asp?equ=val Assistència mija segons dades LFP]</ref>

* '''Assistència mija:''' 37.741<ref>[http://www.lfp.es/competiciones/2006-07/primera/equipo.asp?equ=val Assistència mija segons senyes LFP]</ref>

* '''Accionistes:''' 46.000 - '''Abonats''' 44.000 - '''Penyes''' 734

* '''Accionistes:''' 46.000 - '''Abonats''' 44.000 - '''Penyes''' 734

* '''Temporades en [[Primera divisió espanyola|1ª Divisió]]:''' 76.

* '''Temporades en [[Primera divisió espanyola|1ª Divisió]]:''' 76.

* '''Temporades en [[Segona divisió espanyola|2ª Divisió]]:''' 4.

* '''Temporades en [[Segona divisió espanyola|2ª Divisió]]:''' 4.

* '''[[Annex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|Lloc històric en la Lliga]]:''' 3r.

* '''[[Anex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|Lloc històric en la Lliga]]:''' 3r.

* '''Millor lloc en la lliga:''' 1r

* '''Millor lloc en la lliga:''' 1r

* '''Pijor lloc en la lliga:''' 16é

* '''Pijor lloc en la lliga:''' 16é

* '''Punts''': 2.973 punts

* '''Punts''': 2.973 punts

* '''Diferència de gols''': 829

* '''Diferència de gols''': 829

* '''Major golejada conseguida en casa:''' Valéncia CF 8 - [[Sevilla Futbol Club|Sevilla FC]] 0 (17/10/1943); Valéncia CF 8 - [[Sporting de Gijón]] 0 (29/11/1953)

* '''Major golejada conseguida en casa:''' Valéncia CF 8 - [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla FC]] 0 (17/10/1943); Valéncia CF 8 - [[Sporting de Gijón]] 0 (29/11/1953)

* '''Major golejada conseguida fora:''' [[Real Madrid]] 1 - Valéncia CF 6 (04/02/1951); Màlaga 1 - Valéncia CF 6 (31/01/2004)

* '''Major golejada conseguida fora:''' [[Real Madrid]] 1 - Valéncia CF 6 (04/02/1951); Màlaga 1 - Valéncia CF 6 (31/01/2004)

* '''Major golejada rebuda casa:''' Valéncia CF 1 - [[Athletic Club|Athletic de Bilbao]] 5 (15/01/1933).

* '''Major golejada rebuda casa:''' Valéncia CF 1 - [[Athletic Club|Athletic de Bilbao]] 5 (15/01/1933).