Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Verge-maria.jpg|right|thumb|<center>Verge Maria</center>]] | | [[Image:Verge-maria.jpg|right|thumb|<center>Verge Maria</center>]] |
| | | |
− | Ella està al cap de tots els sants, és la major, la plena de gràcia per la bondat, sabiduria, amor i poder de [[Deu]]; ella és el culmen de tota possible fidelitat a [[Deu]], [[amor]] humà en plenitut. No estranya el calificatiu superlatiu de “santíssima” del poble sancer cristià i és que no n'hi ha en la llengua major potencia de expressió. Mare de Deu i també nostra... i sempre atinguda sa oració. | + | Ella està al cap de tots els sants, és la major, la plena de gràcia per la bondat, sabiduria, amor i poder de [[Deu]]; ella és el culmen de tota possible fidelitat a Deu, [[amor]] humà en plenitut. No estranya el calificatiu superlatiu de “santíssima” del poble sancer cristià i és que no n'hi ha en la llengua major potencia de expressió. Mare de Deu i també nostra... i sempre atinguda sa oració. |
| | | |
| Els [[evangelis]] parlen d'ella una quinzena de voltes, depén del còmput que se faça dins d'un mateix passage, senyalant una volta o més. | | Els [[evangelis]] parlen d'ella una quinzena de voltes, depén del còmput que se faça dins d'un mateix passage, senyalant una volta o més. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca. | | Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca. |
| | | |
− | Ya, en la etapa de la "vida pública" de [[Jesús]], Maria aparegué seguint els moviments de son fill en freqüència: en [[Canà]], trau el primer milacre; alguna volta no se li pot aproximar per la multitut. | + | Ya, en la etapa de la "vida pública" de Jesús, Maria aparegué seguint els moviments de son fill en freqüència: en [[Canà]], trau el primer milacre; alguna volta no se li pot aproximar per la multitut. |
| | | |
| En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]]. | | En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]]. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- ab el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]]. | | Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- ab el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]]. |
| | | |
− | En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de [[Deu]] que volia glorificar-la. | + | En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la. |
| | | |
− | Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona [[Deu]] en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat. | + | Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona Deu en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat. |
| | | |
− | El chiquet naixcut en [[Belem]] és peculiar. Al temps que és [[Deu]], és home. L'alta teologia classifica lo irrepetible del seu ser, afirmant dos naturalees en única personalitat. El [[Deu]] infinit, invisible, immens, omnipotent en la seua naturalea és ara chicotet, visible, tan llimitat que necessita atenció. Lo invisible de [[Deu]] se fa visible en [[Jesús]], lo etern de [[Deu]] entra en [[Jesús]] en la temporalitat, lo inaccessible de [[Deu]] és ya pròxim en l'humanitat, l'infinitut de [[Deu]] se fa llimitació en lo menudet, la sabiduria sense llímit de [[Deu]] és torpea en el gemit humà del chiquet Jesusset i la omnipotència és ara necessitat. | + | El chiquet naixcut en [[Belem]] és peculiar. Al temps que és Deu, és home. L'alta teologia classifica lo irrepetible del seu ser, afirmant dos naturalees en única personalitat. El Deu infinit, invisible, immens, omnipotent en la seua naturalea és ara chicotet, visible, tan llimitat que necessita atenció. Lo invisible de Deu se fa visible en [[Jesús]], lo etern de Deu entra en Jesús en la temporalitat, lo inaccessible de Deu és ya pròxim en l'humanitat, l'infinitut de Deu se fa llimitació en lo menudet, la sabiduria sense llímit de Deu és torpea en el gemit humà del chiquet Jesusset i la omnipotència és ara necessitat. |
| | | |
| Maria és mare, amor, servici, fidelitat, alegria, santitat, purea. La Mare de Deu contempla en els seus braços la bellea, la bondat, la veritat en gojós d'admiració i en la certea del impenetrable misteri. | | Maria és mare, amor, servici, fidelitat, alegria, santitat, purea. La Mare de Deu contempla en els seus braços la bellea, la bondat, la veritat en gojós d'admiració i en la certea del impenetrable misteri. |