Canvis

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, van fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] van quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també van fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.  

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, van fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] van quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també van fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.  

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels '''Jocs Olímpics''', el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels '''Jocs Olímpics Moderns''', la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho a França. Fon aixina que a Grècia es van efectuar els primers '''Jocs Olímpics Moderns''' el 15 de novembre de [[1859]], el 15 de novembre de [[1870]], el 18 de maig de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho a França. Fon aixina que a Grècia es van efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el 15 de novembre de [[1870]], el 18 de maig de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara llest per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar a la resta del món en la idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara llest per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar a la resta del món en la idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, després del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels '''Jocs Olímpics''' a Grècia.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, després del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels '''Jocs Olímpics''' a Grècia.

Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en 1859, trenta-set anys abans dels primers '''Jocs Olímpics Moderns''' oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el pasat i el futur.

Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en 1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el pasat i el futur.

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot el món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els '''Jocs Olímpics''' fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els '''Jocs Olímpics''', en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot el món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els '''Jocs Olímpics''' fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els '''Jocs Olímpics''', en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).