Canvis

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.

La [[Dinastia Jogalia]] (1385–1569) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]]'', acta adoptada pel ''[[Sejm]]'' en 1505, va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]]''. L'[[Unió de Lublin]] de 1509 va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]]'', acta adoptada pel ''[[Sejm]]'' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]]''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en 1795. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al sigle XIX. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el  [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].

Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].

Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–[[1918]])|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].

En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–1919)|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.

En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.

Polònia  va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>

Polònia  va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref>

L'1 de setembre de 1939, Alemanya va invadir a Polònia. Dos dies després, el Regne Unit i França li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].

L'1 de setembre de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies després, el [[Regne Unit]] i [[França]] li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.

Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.

La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940).

La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940).

Entre la fauna les espècies més representatives són la cigonya blanca ''(Ciconia ciconia),'' el gat cerval (''Felix lynx),'' dant ''(Ants ants),'' llop (''Canis lupus),'' castor ''(castor fiber),'' àguila pomerània ''(Aquila pomarina),'' trencanous ''(Nucifaga caryocatactes)'', garseta gran ''(Egretta alba)'' i sobretot el  bisont ''(Bison bonasus)''. Entre els parcs Nacionals destaca el de Bialowieza que conta en l'últim bosc verge o primari d'Europa i el d'Ojców que és el més chicotet i antic de Polònia presentant formacions geo morfològiques úniques.

Entre la fauna les espècies més representatives són la cigonya blanca ''(Ciconia ciconia),'' el gat cerval (''Felix lynx),'' dant ''(Ants ants),'' llop (''Canis lupus),'' castor ''(castor fiber),'' àguila pomerània ''(Aquila pomarina),'' trencanous ''(Nucifaga caryocatactes)'', garseta gran ''(Egretta alba)'' i sobretot el  bisont ''(Bison bonasus)''. Entre els parcs Nacionals destaca el de Bialowieza que conta en l'últim bosc verge o primari d'[[Europa]] i el d'Ojców que és el més chicotet i antic de Polònia presentant formacions geo morfològiques úniques.

El [[bioma]] dominant a Polònia és el [[bosc templat de frondoses]], encara que també està present el [[bosc templat de coníferes]] en els Carpats. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Polònia entre quatre [[Ecorregió|ecorregions]]:

El [[bioma]] dominant a Polònia és el [[bosc templat de frondoses]], encara que també està present el [[bosc templat de coníferes]] en els Carpats. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Polònia entre quatre [[Ecorregió|ecorregions]]:

Abans de la Segona Guerra Mundial, la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos.

Abans de la Segona Guerra Mundial, la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos.

La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de 1940 va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven davall el sistema centraliste, la qual cosa va acabar colapsant el sistema.

La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de [[1940]] va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven davall el sistema centraliste, la qual cosa va acabar colapsant el sistema.

En 1990, el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats van ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En febrer del 2004, la producció industrial creixia al 18% anual.

En [[1990]], el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats van ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En febrer del 2004, la producció industrial creixia al 18% anual.

== Les atres Polonias ==

== Les atres Polonias ==

=== Deport ===

=== Deport ===

Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, la qual cosa atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres [[deports aquàtics]]. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als Jocs Olímpics Jovenils, junt en Guadalajara, Mèxic i Nanjing, China, s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver 2010.

Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, la qual cosa atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres [[deports aquàtics]]. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als [[Jocs Olímpics]] Jovenils, junt en Guadalajara, [[Mèxic]] i Nanjing, [[China]], s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver [[2010]].

== Festes ==

== Festes ==

== Polonesos famosos ==

== Polonesos famosos ==

* [[Copèrnic]], astrònom i matemàtic.

* [[Copèrnic]], astrònom i matemàtic.

* [[Marie Curie|Maria Sklodowska Curie]], científica, Premi Nobel de Física en 1903, Premi Nobel de Química en 1911.

* [[Marie Curie|Maria Sklodowska Curie]], científica, Premi Nobel de Física en [[1903]], Premi Nobel de Química en [[1911]].

* Pare [[Maximiliano Kolbe]], sant i màrtir.

* Pare [[Maximiliano Kolbe]], sant i màrtir.

* [[Karol Wojtyla]], papa Joan Pau II.

* [[Karol Wojtyla]], papa [[Joan Pau II]].

* Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste.

* Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste.

* Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús.  

* Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús.  

* [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso-prusiana-austrohúngara, el seu nom porta el montanya més alt d'Austràlia (Mount Kosciuszko) en la seua memòria.

* [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso-prusiana-austrohúngara, el seu nom porta el montanya més alt d'[[Austràlia]] (Mount Kosciuszko) en la seua memòria.

* [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística.

* [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística.

* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]].

* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]].

* [[Alfred Tarski]], matemàtic i llògic i coautor en Banach d'una famosa paradoxa: [[Banach–Tarski paradox]].

* [[Alfred Tarski]], matemàtic i llògic i coautor en Banach d'una famosa paradoxa: [[Banach–Tarski paradox]].

* [[Shimon Peres]], president de l'Estat d'Israel

* [[Shimon Peres]], president de l'Estat d'[[Israel]]

* [[Aneta Kreglicka]], Mis món 1989

* [[Aneta Kreglicka]], Mis món [[1989]]

* [[Fryderyk Chopin]], gran músic i compositor.

* [[Fryderyk Chopin]], gran músic i compositor.

* [[Manfred Von Richthofen]], conegut com el [[baró Roig]] As de la Força Aérea alemana durant la [[Primera Guerra Mundial]], naixcut en el poblat polonés de [[Wroclaw]] el 2 de maig de 1892.

* [[Manfred Von Richthofen]], conegut com el [[baró Roig]] As de la Força Aérea alemana durant la [[Primera Guerra Mundial]], naixcut en el poblat polonés de [[Wroclaw]] el 2 de maig de 1892.

* [[Andrzej Wajda]], director de cine.

* [[Andrzej Wajda]], director de cine.

* [[Pola Negri]], actriu naixcuda en Janowa, famosa en el cine mut de Hollywood i Europa.

* [[Pola Negri]], actriu naixcuda en Janowa, famosa en el cine mut de Hollywood i Europa.

* [[Witold Gombrowicz]], escritor i dramaturc del sigle XX.

* [[Witold Gombrowicz]], escritor i dramaturc del [[sigle XX]].

* [[Henryk Sienkiewicz]], escritor, [[Premi Nobel de Lliteratura]] en 1905.

* [[Henryk Sienkiewicz]], escritor, [[Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1905]].

* [[Rosa Luxemburg]], teòrica [[marxiste]].

* [[Rosa Luxemburg]], teòrica [[marxiste]].

* [[Adam Mickiewicz]], escritor.

* [[Adam Mickiewicz]], escritor.

* [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste.

* [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste.

* [[Lech Walesa]], líder sindical revolucionari, president de la seua nació entre 1990 i 1995.

* [[Lech Walesa]], líder sindical revolucionari, president de la seua nació entre [[1990]] i [[1995]].

* [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia(Segona Guerra Mundial).

* [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia(Segona Guerra Mundial).