Canvis

== Senyes bàsiques ==

== Senyes bàsiques ==

Este parage de 17.257 [[hectárea|ha]] fon declarat parc natural pel govern valencià el [[8 de giner]] de [[2002]].

Este parage de 17.257 [[hectàrea|ha]] fon declarat parc natural pel govern valencià el [[8 de giner]] de [[2002]].

La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoya]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]].

La serra es troba localisada entre les comarques de: [[L'Alcoyà]], [[El Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]].

==Municipis compresos==

==Municipis compresos==

*[[Alcoy]]

*[[Alcoy]]

*[[Alfafara]]

*[[Alfafara]]

*[[Banyeres de Mariola]]

*[[Banyeres]]

*[[Bocairent]]

*[[Bocairent]]

*[[Cocentaina]]  

*[[Cocentaina]]  

El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats paisages.

El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats paisages.

L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metres com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.

L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.

== Clima ==

== Clima ==

La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]].

La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]].

No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòries i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives.

No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòrees i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives.

Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]].

Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]].

== Fauna ==

== Fauna ==

A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística.

A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística.

Entre els rèptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardato ocelat]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]].

Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardato ocelat]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]].

Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]].

Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]].

Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[geneta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]].

Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[gineta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]].

==Rius==

==Rius==

L'[[edat de bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, [[Castellar]] i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.

L'[[edat de bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, [[Castellar]] i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.

Durant l'época musulmana la serra va estar molt poblada el que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Barchell]], [[Cocentaina]], Banyeres de Mariola, [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]].

Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]].

   

   

Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]].

Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]].

En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.

En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.