Canvis

'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. El [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. El [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de València|districte]] en els últims anys. Des de [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.

'''El Carme''' és el més populós dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Se situa entre el [[Jardí del Túria]], el [[carrer de Quart]] i el [[carrer de Serrans]], en el [[carrer de Dalt]] i [[Carrer de Cavallers]] com a carrers comercials principals. El [[2007]] tenia una població de 6.074 habitants. El [[1981]] sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de València|districte]] en els últims anys. Des de [[2003]] el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una miqueta.

És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola.

És un barri que va créixer entre dos muralles: la musulmana ([[sigle XI]]), construïda per [[Abd-Al-Azíz]], que el llimitava per l'est, i la muralla cristiana del [[sigle XIV]] del Cerimoniós, que lo protegia per l'oest. Igualment en l'época cristiana la part més oriental fon la [[moreria]], mentres que la part que flanquejava el riu permaneixia com un [[rahal|raval]] per a us agrícola.

En [[18 d'agost]] de [[1356]], durant en el regnat de Pere II de Valéncia ([[Pere el Cerimoniós|Pere II ''el Cerimoniós'']]), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer  com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de [[Portal de Valldigna|Valldigna]].  

En [[18 d'agost]] de [[1356]], durant en el regnat de Pere II de Valéncia ([[Pere el Cerimoniós|Pere II ''el Cerimoniós'']]), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar esta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va protegir els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recint àrap no es va derrocar, sino que va permanéixer  com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions en una i l'atra part se va resoldre per mig de portals, entre els quals destaca principalment el de [[Portal de Valldigna|Valldigna]].  

*Les [[Porta de Quart|Torres de Quart]]

*Les [[Porta de Quart|Torres de Quart]]

*Les [[Porta de Serrans|Torres de Serrans]]

*Les [[Porta de Serrans|Torres dels Serrans]]

*L'[[IVAM]] (Institut Valencià d'Art Modern)  

*L'[[IVAM]] (Institut Valencià d'Art Modern)  

*El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]])  

*El [[Centre Cultural de la Beneficència]] ([[Museu de Prehistòria de Valéncia]] i [[Museu Valencià d'Etnologia]])