38
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − La '''Marina Alta''' és una [[comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital en [[Dénia]]. Llimita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en la [[Mar Mediterrànea]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en [[El Comtat]].+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Infotaula de comarca valenciana|de la |Marina Alta|
|topònim = la Marina Alta
|fotografia = Montgo.jpg
|fotografia_descripció = Vista del Montgó
|fotografia_mida = 270px
|capital = [[Dénia]]
|població = 196606
|any_cens = 2008
|coordenades = {{coor dms|38|46|23|N|0|05|01|E}}
|superfície = 759,30
|predoling = [[Valencià]]
|municipi_populós = [[Dénia]] (44.035 hab.)
|municipi_extens = [[Benissa]] (69,70 km²)
|municipi_dens = [[Calp]] (1.243,74 hab./km²)
|municipis = 33
}}
[[Fitxer:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] amb [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fons]]
[[Fitxer:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
[[Fitxer:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica]]
[[Fitxer:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la platja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
[[Fitxer:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]]
[[Fitxer:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portitxol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
[[Fitxer:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]
'''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], amb capital a [[Dénia]]. Limita al nord amb [[La Safor]], al nord i a l'est amb la [[Mar Mediterrània]], al sud amb [[La Marina Baixa]] i a l'oest amb el [[El Comtat]].
==Geografia==
La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". A l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]].
És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el [[raïm (fruit)|raïm]] dominen.
La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al [[País Valencià]]. Al sud, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[ametlers]] i [[Raïm (fruit)|raïm]]. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].
La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a [[Xaló]]. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. A les [[Valls de Pego|Valls]], el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.
A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sud, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant.
Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nord; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’[[riuada d'octubre del 2007 al País Valencià|octubre del 2007]].
==Demografia==
{{Llista municipis
|NomComarca=Marina Alta (2008)
|NomMunicipi-01=[[Alcalalí]]|NombrePoblacio-01=1.500|Extensio-01=14,40|Densitat-01=104,17
|NomMunicipi-02=[[L'Atzúvia]]|NombrePoblacio-02=686|Extensio-02=14,70|Densitat-02=46,67
|NomMunicipi-03=[[Beniarbeig]]|NombrePoblacio-03=1.889|Extensio-03=7,40|Densitat-03=255,27
|NomMunicipi-04=[[Benidoleig]]|NombrePoblacio-04=1.221|Extensio-04=7,50|Densitat-04=162,8
|NomMunicipi-05=[[Benigembla]]|NombrePoblacio-05=571|Extensio-05=18,40|Densitat-05=31,03
|NomMunicipi-06=[[Benimeli]]|NombrePoblacio-06=427|Extensio-06=3,50|Densitat-06=122
|NomMunicipi-07=[[Benissa]]|NombrePoblacio-07=13.140|Extensio-07=69,70|Densitat-07=188,52
|NomMunicipi-08=[[Calp]]|NombrePoblacio-08=29.228|Extensio-08=23,50|Densitat-08=1.243,74
|NomMunicipi-09=[[Castell de Castells]]|NombrePoblacio-09=505|Extensio-09=45,90|Densitat-09=11,01
|NomMunicipi-10=[[Dénia]]|NombrePoblacio-10=44.035|Extensio-10=66,20|Densitat-10=665,18
|NomMunicipi-11=[[Gata de Gorgos]]|NombrePoblacio-11=6.195|Extensio-11=20,30|Densitat-11=305,17
|NomMunicipi-12=[[Llíber]]|NombrePoblacio-12=1.062|Extensio-12=21,90|Densitat-12=48,49
|NomMunicipi-13=[[Murla]]|NombrePoblacio-13=601|Extensio-13=5,80|Densitat-13=103,62
|NomMunicipi-14=[[Ondara]]|NombrePoblacio-14=6.457|Extensio-14=10,40|Densitat-14=620,87
|NomMunicipi-15=[[Orba]]|NombrePoblacio-15=2.566|Extensio-15=17,70|Densitat-15=144,97
|NomMunicipi-16=[[Parcent]]|NombrePoblacio-16=1.066|Extensio-16=11,80|Densitat-16=90,34
|NomMunicipi-17=[[Pedreguer]]|NombrePoblacio-17=7.480|Extensio-17=29,60|Densitat-17=252,70
|NomMunicipi-18=[[Pego]]|NombrePoblacio-18=11.043|Extensio-18=52,90|Densitat-18=208,75
|NomMunicipi-19=[[El Poble Nou de Benitatxell]]|NombrePoblacio-19=5.216|Extensio-19=12,70|Densitat-19=410,71
|NomMunicipi-20=[[Els Poblets]]|NombrePoblacio-20=3.267|Extensio-20=3,60|Densitat-20=907,5
|NomMunicipi-21=[[El Ràfol d'Almúnia]]|NombrePoblacio-21=692|Extensio-21=4,90|Densitat-21=141,22
|NomMunicipi-22=[[Sagra]]|NombrePoblacio-22=434|Extensio-22=5,60|Densitat-22=77,5
|NomMunicipi-23=[[Sanet i els Negrals]]|NombrePoblacio-23=740|Extensio-23=3,90|Densitat-23=189,74
|NomMunicipi-24=[[Senija]]|NombrePoblacio-24=645|Extensio-24=4,80|Densitat-24=134,38
|NomMunicipi-25=[[Teulada]]|NombrePoblacio-25=14.236|Extensio-25=32,20|Densitat-25=442,11
|NomMunicipi-26=[[Tormos]]|NombrePoblacio-26=375|Extensio-26=5,30|Densitat-26=70,75
|NomMunicipi-27=[[La Vall d'Alcalà]]|NombrePoblacio-27=186|Extensio-27=24,20|Densitat-27=7,69
|NomMunicipi-28=[[Vall d'Ebo]]|NombrePoblacio-28=299|Extensio-28=32,40|Densitat-28=9,23
|NomMunicipi-29=[[Vall de Gallinera]]|NombrePoblacio-29=671|Extensio-29=53,60|Densitat-29=12,52
|NomMunicipi-30=[[La Vall de Laguar]]|NombrePoblacio-30=997|Extensio-30=23,10|Densitat-30=43,16
|NomMunicipi-31=[[El Verger]]|NombrePoblacio-31=4.847|Extensio-31=8,20|Densitat-31=591,10
|NomMunicipi-32=[[Xaló]]|NombrePoblacio-32=3.189|Extensio-32=34,60|Densitat-32=91,17
|NomMunicipi-33=[[Xàbia]]|NombrePoblacio-33=31.140|Extensio-33=68,60|Densitat-33=453,94
|NombrePoblacioComarca=196.606|ExtensioComarca=759,30|DensitatComarca=258,93}}
==Climatologia==
La comarca és de climatologia mediterrània on abunda el sol però en ser una comarca marítima, i una que se situa al nexe de la [[mar catalana]] amb la [[mar mediterrània]], pot patir tempestades fortes durat l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del [[riu Molinell]], entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat amb les [[Illes Pitiüses]] i la seua posició al final del [[golf de València]], envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el pas de muntanya anomenat el [[Mascarat]] (que marca la frontera comarcal meridional), ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dénia, plou molt per damunt de la mitjana, i és fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa força donant fe a la tradició d'inundacions que té.
==Transport==
El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se amb [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes amb [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] segueix l'autopista en direcció nord – sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca amb [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]].
Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandía recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb [[Gandia]], Benidorm, Alacant i [[València]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia Dénia – Gandia. A més a més, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.
A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos és a El Verger, a 91 quilòmetres. En ambdós casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers.
==Economia==
L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part del [[País Valencià]], també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa.
==Llengua==
La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[català]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant (País Valencià) ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es prefereix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; tanmateix, alguns pocs verbs mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". A l'interior de la comarca, els pobles d'històric repoblament mallorquí conserven trets d'aquest dialecte a més d'un tret específic: les "x" passen a ser "tx" on a la resta del valencià es pronucien "x", com en les paraules "txitxanta" [seixanta] o "aitxò" [això]<ref name=llengua/>. El [[català salat|salat]] s'hi ha perdut quasi totalment i es conserva només a la veïna població de [[Tàrbena]] (Marina Baixa), i a la comarca pròpiament parlant, en la [[tautologia|frase tautològica]] "sa mare d'ella" [sa mare], i en alguns topònims locals, com la serra de ses Cordelleres ([[Benigembla]])<ref name=llengua/>. A Dénia i Xàbia es diu "aquí" on els altres pobles prefereixen l'estàndard valencià "ací"<ref name=llengua/>. Per altra banda les "e" i "o" obertes abunden, fins i tot on l'ús general és tancat: "Al Verger" [El Verger], "ham astat" [hem estat], "aubert" [obert], "anjorn" [enjorn] "Undara" [Ondara]<ref name=llengua/>. Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. Una altra cosa que ocorre arreu del domini lingüístic és la vacil·lació entre els prefixos [a] i [es] en molts verbs, com ara ''esronsar'' [arronsar]<ref name=llengua/>. A més a més, aquesta [a] apareix en un ample ventall d'expressions, com a mena de crossa idiomàtica, com ara: "''a'' n'hi ha dos" o "''a'' t'ho dic", que mentre en el segon exemple sembla provenir de [ja] o [ara], en el primer no té cap funció adverbial. També sofreixen prefixos alguns adverbis, com "endespués" [després]. Altres expressions són mutacions radicals: "encamant" [en acabant], "no s'hi vàlid" [no s'hi val]. El català de la Marina Alta també posseeix un ric lèxic propi, típic d'una comarca històricament aïllada de les ciutats i amb una població estàtica: fesols de careta, cadufo, [[dragó|andragó]], [[bollet]], [[espencat]], [[mullador]], [[casup]], [[riurau]], [[naia]], [[bancal]], marge o giró. Alguns paraules demostren la influència de l'emigració històrica a la colònia francesa d'Algèria: carrota [carlota], betrava, secatons, ferma [granja], xicolate [xocolate], retreta [la pensió dels jubilats], valable [vàlid] o velloseta<ref name=llengua/>.
En addició hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglòfons, germanòfons i francòfons gràcies, sobretot, al [[turisme residencial]]. A tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del català ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.
==Gastronomia==
[[Fitxer:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]
{{principal|Cuina de la Marina Alta}}
Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els [[bunyol (gastronomia)|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] amb ceba, les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'all i julivert, [[olla|putxero]] amb [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] amb fesols i penques, [[arròs amb crosta]] (Marjal de Pego), [[paella]] amb gamba o mandonguilla, [[pa amb tomàquet]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i cafè-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] conreada a la ribera del Gorgos.
[[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]
==Arquitectura==
{{principal|Arquitectura de la Marina}}
La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd.
La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable
==Llocs d'interès==
*El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]].
*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nord, i els [[molins de Xàbia]] al sud.
*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].
*[[Penyal d'Ifac]] a Calp.
*Pas del [[Mascarat]] a Altea.
*Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].
*[[Els Pòrxens]] de Pedreguer.
*La torre medieval dels Medinaceli al [[El Verger|Verger]].
*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima xiqueta, anomenada ''Catedral de la Marina''.
*Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llotja gòtica i l'església.
*Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]].
*Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta.
==Referències==
{{referències}}
{{Commons}}
Material adaptat de la Viquipedia en Català.
== Vegeu també ==
* [[Les Valls de Pego]]
* [[El Marquesat de Dénia]]
* [[Riberer]]
* [[Peus negres]]
* [[les Germanies]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta]
{{Comarques valencianes}}
[[Categoria:Marina Alta| ]]
[[an:Marina Alta]]
[[de:Marina Alta]]
[[en:Marina Alta]]
[[es:Marina Alta]]
[[fr:Marina Alta]]
[[gl:Marina Alta]]
[[it:Marina Alta]]
[[oc:Marina Alta]]
[[ru:Марина-Альта]]
[[vi:Marina Alta]]
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]