25 972
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Naix en la '''Ciutat de [[Valéncia]]''' a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, pero ha passat a l’Historia com a l’autor d’una obra satirica i amplament comentada.+ − Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].+ − Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).+ − Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l’[[hospital d’En Clapers]]. En [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit signat per ell baix l’epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l’iglesia de Sant Nicolau”+ − + + + + + − + + + + + − Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d’En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L’Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.+ − Va ser un llibre d’ampla difussio, en succesives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.+ − Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.+ + − La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − *[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm Plana del [[GAV]]]+ − + − + + + + +
→Biografia
'''Jaume Roig i Perez'''
{{Infobox escritor
| nom = Jaume Roig
| image =
| grandària =
| descripció =
| seudònim =
| naixcut = Principis del [[sigle XX]]
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]
| mort = [[1478]]
| morta =
| lloc_de_mort = [[Benimàmet]]
| ocupació = Mege i escritor
| país =
| periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
| gènero = Poesia
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''L'Espill''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| firma =
| notes a peu =
}}
'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''.
== Biografia ==
[[File:Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig (4806).jpg|thumb|Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig]]
Jaume Roig naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]].
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]].
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]], [[4 d'abril]] de [[1478]], mori en sa casa de [[Valéncia]].
== L'Espill ==
Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
''L'Espill'' o ''Llibre de les dones'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
{{Cita|''... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..''}}
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en [[1792]], el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
==Vore també==
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
*[[L'Espill]]
== Referències ==
* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]
* [https://www.proquest.com/docview/1874869537?pq-origsite=gscholar&fromopenview=true Macías Cotano, Raúl (2017). «1». L'Espill de Jaume Roig]
== Bibliografia ==
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm Biografia de Jaume Roig]
*[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Jaume Roig en la Revista Rogle]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Escritors]]
[Categoria:Biografies]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]