1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Jaume Roig i Perez''' Naix en la '''Ciutat de Valéncia''' a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de [[Fr...».
'''Jaume Roig i Perez'''
Naix en la '''Ciutat de [[Valéncia]]''' a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, pero ha passat a l’Historia com a l’autor d’una obra satirica i amplament comentada.
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l’[[hospital d’En Clapers]]. En [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit signat per ell baix l’epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l’iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]].
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d’En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L’Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d’ampla difussio, en succesives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia.
==Enllaços externs==
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm Plana del [[GAV]]]
[Categoria:Biografies]
Naix en la '''Ciutat de [[Valéncia]]''' a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, pero ha passat a l’Historia com a l’autor d’una obra satirica i amplament comentada.
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l’[[hospital d’En Clapers]]. En [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit signat per ell baix l’epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l’iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]].
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d’En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L’Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d’ampla difussio, en succesives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia.
==Enllaços externs==
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm Plana del [[GAV]]]
[Categoria:Biografies]