Canvis

'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'',  ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]],  [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

==Biografia==

== Biografia ==

===Infància i joventut===

=== Infància i joventut ===

Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

===Fundadora de les Adoratrius===

=== Fundadora de les Adoratrius ===

Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]],  deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra,  sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim  Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

==Apostolat social==  

== Apostolat social ==  

La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.

La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.

Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència.

Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència.

==Elevació als altars==

== Elevació als altars ==

En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.

En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.

En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.

En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]

* [http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]