Canvis

Fon fundada el [[22 de març]] de [[1945]] per set Estats. El seu objectiu principal és:

Fon fundada el [[22 de març]] de [[1945]] per set Estats. El seu objectiu principal és:

{{cita|Servir el be comú de tots els països àraps, assegurar millors condicions per a tots els països àraps, garantisar el futur de tots els països àraps i complir els desijos i expectatives de tots els països àraps.|}}

{{cita|Servir el be comú de tots els països àraps, assegurar millors condicions per a tots els països àraps, garantisar el futur de tots els països àraps i complir els desijos i expectatives de tots els països àraps.|}}

La seua diferència en atres organisacions com l'[[Unió Europea]] és que no ha conseguit un grau important d'integració regional i que l'organisació no manté relacions directes en els ciutadans dels seus Estats-membre. La carta fundacional de la Lliga Àrap declara que coordinarà assunts econòmics, incloent relacions comercials, comunicacions, cultura i salut. La seu permanent (Secretaria General) de la Lliga es troba en [[El Caire]], [[Egipte]]. Excepte entre 1979-1989 que va estar ubicada en [[Tunis (ciutat)|Tunis]].

La seua diferència en atres organisacions com l'[[Unió Europea]] és que no ha conseguit un grau important d'integració regional i que l'organisació no manté relacions directes en els ciutadans dels seus Estats-membre. La carta fundacional de la Lliga Àrap declara que coordinarà assunts econòmics, incloent relacions comercials, comunicacions, cultura i salut. La seu permanent (Secretaria General) de la Lliga es troba en [[El Caire]], [[Egipte]]. Excepte entre [[1979]]-[[1989]] que va estar ubicada en [[Tunis (ciutat)|Tunis]].

En la seua carta fundacional, la '''Lliga Àrap''' fixa com els seus objectius inicials els de conseguir que el restant d'estats àraps que inclús es troben colonisats per països europeus s'independisen i que en el protectorat britànic de [[Palestina]], la minoria judeua no cree l'estat de [[Israel]]. També especifica que no es tracta d'una Unió d'estats ni d'una Federació, sino una Lliga en que tots els estats sobirans mantenen una total independència.

En la seua carta fundacional, la '''Lliga Àrap''' fixa com els seus objectius inicials els de conseguir que el restant d'estats àraps que inclús es troben colonisats per països europeus s'independisen i que en el protectorat britànic de [[Palestina]], la minoria judeua no cree l'estat de [[Israel]]. També especifica que no es tracta d'una Unió d'estats ni d'una Federació, sino una Lliga en que tots els estats sobirans mantenen una total independència.

* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat.  

* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat.  

També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, Egipte, que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part  dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en 1944 i El Caire en 1945) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, Síria, Líban, TransJordània, Iraq, Aràbia Saudita i Yemen, junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.

També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part  dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], Aràb[[ia Saudita]] i [[Yemen]], junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.

S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es van marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.

S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es van marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.