Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
44 bytes afegits ,  19:11 20 ago 2010
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
A pesar de que estos pobles compartien certes característiques comuns, no eren un grup ètnic homogéneu ya que divergien en molts aspectes. No se sap detalladament l'orige dels ibers, encara que n'hi han vàries teories que intenten establir-los:
 
A pesar de que estos pobles compartien certes característiques comuns, no eren un grup ètnic homogéneu ya que divergien en molts aspectes. No se sap detalladament l'orige dels ibers, encara que n'hi han vàries teories que intenten establir-los:
   −
*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo Neolític, i la seua arribada se data des del quint milenari ans de Crist al tercer milenari ans de Crist. La  majoria dels estudiosos que adopten esta teoria se recolzen en evidències arqueològiques, antropològiques i genètiques estimant que els ibers procedien de les regions mediterrànees situades més al est.
+
*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]], i la seua arribada se data des del quint milenari ans de [[Crist]] al tercer milenari ans de Crist. La  majoria dels estudiosos que adopten esta teoria se recolzen en evidències arqueològiques, antropològiques i genètiques estimant que els ibers procedien de les regions mediterrànees situades més al est.
   −
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'Àfrica. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
+
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
   −
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'Europa occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'Irlanda, Gran Bretanya i França. Posteriorment, els celtes creuarien els Pirineus en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu Duero i el riu Ebre, a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
+
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
    
==Guerrers==
 
==Guerrers==
Llínea 24: Llínea 24:  
== Art ==
 
== Art ==
 
[[Image:Guerrer_Moixent.jpg|thumb|right|200px|El [[Guerrer de Moixent]], figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, [[Moixent]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]])]]
 
[[Image:Guerrer_Moixent.jpg|thumb|right|200px|El [[Guerrer de Moixent]], figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, [[Moixent]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]])]]
La mateixa diversitat que existix entre les zones ibèriques es troba en el art. L'escultura sols existix en Andalusia i el SE, mentres que la orfebreria és casi en sa totalitat de filiació tartesa, tant per les tendències que manifesta com pel àrea geogràfica en que apareix centrada.
+
La mateixa diversitat que existix entre les zones ibèriques es troba en el art. L'escultura sols existix en [[Andalusia]] i el SE, mentres que la orfebreria és casi en sa totalitat de filiació tartesa, tant per les tendències que manifesta com pel àrea geogràfica en que apareix centrada.
    
En quant a la decoració de la ceràmica, n'hi ha que senyalar que, a part el comú geometrisme ornamental, els centres dedicats a la decoració en figures humanes o en motius vegetals i zoomòrfics se localisaven en el SE i Llevant, en esporàdiques manifestacions en la vall de l'Ebre. El arcaisme de l'estatuària ibèrica és molt acusat: frontalitat, estatisme i convencional hieratisme.
 
En quant a la decoració de la ceràmica, n'hi ha que senyalar que, a part el comú geometrisme ornamental, els centres dedicats a la decoració en figures humanes o en motius vegetals i zoomòrfics se localisaven en el SE i Llevant, en esporàdiques manifestacions en la vall de l'Ebre. El arcaisme de l'estatuària ibèrica és molt acusat: frontalitat, estatisme i convencional hieratisme.
124 521

edicions

Menú de navegació