Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí. | + | L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els [[sigle IV|sigles IV]] i [[sigle V|V]] d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí. |
| | | |
− | En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217. | + | En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre el [[800]] i el [[815]], els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el [[850]] i el [[900]], s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el [[990]] i el [[1079]] finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de [[1217]]. |
| | | |
| A partir del [[sigle XIII]] l'illa es disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica. | | A partir del [[sigle XIII]] l'illa es disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica. |
| | | |
| == Conservació == | | == Conservació == |
− | Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué fins el sigle XVIII, i no sigué fins mijans del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència. | + | Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué fins el [[sigle XVIII]], i no sigué fins mijans del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència. |
| | | |
− | Al passar Man al àrea de influència anglesa a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes. | + | Al passar Man al àrea de influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes. |
| | | |
− | En tot i això, el empobriment de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés. | + | En tot i això, el empobriment de la illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés. |
| | | |
− | En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en rebre el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat. | + | En [[1821]] heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], la última en rebre el manés com a llengua materna. En [[1901]] sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de [[1974]] en 97 anys d'edat. |
| | | |
− | Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al anglés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasada com la actual. | + | Tras la seua extinció a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al [[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasada com la actual. |
| | | |
| == Veja's també == | | == Veja's també == |