Canvis

[[Image:421px-College de pataphysique-BV.jpg|thumb|275px|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

[[Image:421px-College de pataphysique-BV.jpg|thumb|275px|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés de la segona mitat del sigle XX vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" de [[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».  

La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés de la segona mitat del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" de [[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».  

La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la [[Física]]'.

La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la [[Física]]'.

La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

En 1948, com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Española|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Española|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En març del 2007, un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.

Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.

== Patafísica en Valéncia ==

== Patafísica en Valéncia ==

[[Valéncia]] es terra en les que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1992]] opera en Valéncia [http://oicop.iespana.es L'Atre Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. En l'any 2010 continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

[[Valéncia]] es terra en les que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1992]] opera en Valéncia [http://oicop.iespana.es L'Atre Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. En l'any [[2010]] continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.