Canvis

A principi del sigle XVII, [[Felip III]], signà el decret d'expulsió dels [[morisc]]s ([[1609]], i ordenà que tots el nomenats moriscs eixiren d'[[Espanya]]. Este decret afectà principalment al [[Regne de Valéncia]] que va perdre una part important de la seua població.

A principi del [[sigle XVII]], [[Felip III]], signà el decret d'expulsió dels [[morisc]]s ([[1609]], i ordenà que tots el nomenats moriscs eixiren d'[[Espanya]]. Este decret afectà principalment al [[Regne de Valéncia]] que va perdre una part important de la seua població.

==Antecedents==

==Antecedents==

L´intent de conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religio cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religio. Les disposicions de [[1526]] sobre l´evangelisacio no produiren l´efecte desijat.  

L´intent de conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l´evangelisació no produiren l´efecte desijat.  

Un testimoni de l´any [[1576]] contingut en un proces inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:

Un testimoni de l´any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:

{{cita|"encara que convertits no son ni viuen com a cristians, mes pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son mes moros que abans”.}}  

{{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}  

Tambe es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un proces evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l´objectiu que es perseguia.

Tambe es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l´objectiu que es perseguia.

Davant de tal situacio el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisio per primera vegada d´expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d´expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Pero la idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinio antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´aixo està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a Terranova i castrar als homens. La proposta del prior de l´[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser mes expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

Pero la idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a Terranova i castrar als homens. La proposta del prior de l´[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

==Decret d'expulsió==

==Decret d'expulsió==

El [[4 d´agost]] de [[1609]], en el regnat de [[Felip III]], es va expedir en [[Madrit]] el decret d´expulsio definitiva. El [[virrei]] del Regne de Valencia, don [[Luis Carrillo de Toledo]], [[Marqués de Caracena]], el [[22 de setembre]] d´eixe mateix any firmava un bando d´expulsio dels moriscs valencians que certificava, practicament, el final de la situacio conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne.

El [[4 d´agost]] de [[1609]], en el regnat de [[Felip III]], es va expedir en [[Madrit]] el decret d´expulsió definitiva. El [[virrei]] del [[Regne de Valéncia]], don [[Luis Carrillo de Toledo]], [[Marqués de Caracena]], el [[22 de setembre]] d´eixe mateix any firmava un bando d´expulsió dels moriscs valencians que certificava, practicament, el final de la situacio conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne.

El Bando de l´expulsio dels moriscs del [[Regne de Valéncia]], fon public pel virrei de Valéncia el Marqués de Caracena, el [[22 de setembre]] de [[1609]]. Actualment se conserva en l'[[Archiu de Simancas]].

El Bando de l´expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia, fon public pel virrei de Valéncia el Marqués de Caracena, el [[22 de setembre]] de [[1609]]. Actualment se conserva en l'[[Archiu de Simancas]].

===Terme i Condicions===

===Terme i Condicions===

Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i tambe tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. Tambe quedaren lliures d´expulsio tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a carrec de [[cristians vells]]. A pesar d´aço, foren pocs els que van decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.  

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i tambe tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a carrec de [[cristians vells]]. A pesar d´aço, foren pocs els que van decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.  

L´operacio va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es van armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d´infanteria i intendencia, etc.  

L´operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es van armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d´infanteria i intendencia, etc.  

Tenint en conte la magnitut de l´empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde.  

Tenint en conte la magnitut de l´empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde.  

==Conseqüències de l'expulsió==

==Conseqüències de l'expulsió==

El Regne de Valéncia devia tindre l´any [[1609]] una poblacio estimada al voltant de 350.000 habitants. Dels quals s´ha calculat que van ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs que representaven un percentage de mes del 33% de la poblacio total. Conseqüentment, la perdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardarà prop d´un segle a suplir eixe descens poblacional.

El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una poblacio estimada al voltant de 350.000 habitants. Dels quals s´ha calculat que van ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs que representaven un percentage de mes del 33% de la població total. Conseqüentment, la perdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardarà prop d´un [[segle]] a suplir eixe descens poblacional.

Els mes perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la poblacio dels seus senyorius territorials eren majoritariament poblacio morisca, la seua expulsio va supondre quedar-se, de colp, sense mà d´obra barata i experimentada. S’ha afirmà:  

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d´obra barata i experimentada. S’ha afirmà:  

{{cita|“els que tenien moros tenia or”.}}

{{cita|“els que tenien moros tenia or”.}}

El costat positiu de la mida pogue ser que se´ls obrien grans possibilitats de re-organisacio en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que ab prou llimitacions.

El costat positiu de la mida pogue ser que se´ls obrien grans possibilitats de re-organisacio en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que ab prou llimitacions.

El sector social mes perjudicat per l´expulsio fon la incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura juridica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclus institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o ab les propietats dels seus vassalls.

El sector social més perjudicat per l´expulsió fon la incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura juridica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclus institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o ab les propietats dels seus vassalls.

L´expulsio va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s´havien arruïnat. Consideraven que si s´obligava als nous cristians en mides dures podia fracassar la repoblacio d´aquelles terres.

L´expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s´havien arruïnat. Consideraven que si s´obligava als nous cristians en mides dures podia fracassar la repoblació d´aquelles terres.

Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] van obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reduccio dels interessos, de manera que les conseqüències economiques les pagaren tambe els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] van obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències economiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

==Revoltes dels moriscs==

==Revoltes dels moriscs==