Canvis

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|siglos XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és mes llarc que l'obra de la Seu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|siglos XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és mes llarc que l'obra de la Seu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de l'Almoina han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades després de la conquista cristiana ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i després ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades després de la conquista cristiana ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i després ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Per alçar-la es va utilisar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'on van arribar en barco.

Per alçar-la es va utilisar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'on van arribar en barco.

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

   

   

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el 1774 i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el [[1774]] i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

El [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es van perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en 1940 i traslladat al fons de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no van ser reconstruïts.  

El [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es van perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fons de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no van ser reconstruïts.  

Aixina mateix en [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, van ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

Aixina mateix en [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, van ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de l'Almoina, a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arquebisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de la mesquita principal de la ciutat.

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de [[l'Almoina]], a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arquebisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de la mesquita principal de la ciutat.

La porta, sobreix de l'extradós del mur catedralici formant un arc abocinat de sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de fora cap a dins), que se recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament historiats en escenes del Génesis en la part esquerra, i de l'èxodo en la dreta.

La porta, sobreix de l'extradós del mur catedralici formant un arc abocinat de sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de fora cap a dins), que se recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament historiats en escenes del Génesis en la part esquerra, i de l'èxodo en la dreta.

=== Capella de Sant Jordi ===

=== Capella de Sant Jordi ===

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el 9 d'octubre de 1238, conquistada la ciutat de Valéncia, Jaume I se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

En el interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any 1237''. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

En el interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

=== Obra Nova ===

=== Obra Nova ===

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la plaça de la Verge.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la [[Plaça de la Verge]].

=== Porta dels apòstols ===

=== Porta dels apòstols ===

=== Porta dels Ferros ===

=== Porta dels Ferros ===

Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en [[1703]] pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

Just al costat del [[Micalet]] es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en [[1703]] pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de [[1805]] que actualment no s'utilisa.

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|<center>Cimborri de la Seu</center>]]

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|<center>Cimborri de la Seu</center>]]

=== Capella del Sant Càliç ===

=== Capella del Sant Càliç ===

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.</center>]]

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.</center>]]

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero el 1916 se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Originalment era una capella exenta, pero en [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la Península Ibèrica. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

Originalment era una capella exenta, pero en [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

=== Girola ===

=== Girola ===

=== Altar Major ===

=== Altar Major ===

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en [[1432]], pero que desaparegueren en un incendi en [[1469]]. Posteriorment, cap al [[1474]], s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en [[1432]], pero que desaparegueren en un incendi en [[1469]]. Posteriorment, cap al [[1474]], s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant [[1674]]-[[1682]], portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.