Llínea 95: |
Llínea 95: |
| * 29 d'octubre de 1931: Es promulga la llei de Defensa de la República per a castigar la violència pública i la difamació del nou règim. | | * 29 d'octubre de 1931: Es promulga la llei de Defensa de la República per a castigar la violència pública i la difamació del nou règim. |
| * Aprovació per les Corts de la Constitució de la República Espanyola de 1931 (9 de decembre de 1931). | | * Aprovació per les Corts de la Constitució de la República Espanyola de 1931 (9 de decembre de 1931). |
− | * 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyament i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena disoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu. | + | * 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyança i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena dissoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu. |
− | * Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de ecembre de 1931). | + | * Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de decembre de 1931). |
| * El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis. | | * El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis. |
| | | |
Llínea 105: |
Llínea 105: |
| * En setembre de 1931 el proyecte d'Estatut Vasc, recolzat per carlistes i nacionalistes vascs, és rebujat en les Corts Constituents per sobrepassar els llímits constitucionals. | | * En setembre de 1931 el proyecte d'Estatut Vasc, recolzat per carlistes i nacionalistes vascs, és rebujat en les Corts Constituents per sobrepassar els llímits constitucionals. |
| | | |
− | * El govern republicà presidit per Manuel Azaña realisa reformes en educació en la fi de fer efectiva l'escolarisació de tota la població, segons preveïa la Llei Claudio Moyano d'Instrucció Pública (1857), ampliant l'edat escolar. Per a complir l'artícul 26 de la Constitució republicana, es va decretar la disolució de la Companyia de Jesús. El decret no va afectar a la propietat de l amateixa, pero si va supondre l'exclaustració dels jesuïstes que regentaven institucions docents; centres com l'Universitat de Comillas conseguiren mantidnre la seua activitat, pero atres varen haver de cesar la seua activitat. Entre els afectats estigueren centres d'estudis superiors tan renomenats com l'Universitat Pontífica de Comillas, l'Institut Químic i el Laboratori Biològic de Sarrià, l'Institut Catòlic d'Arts i Indústria de Madrit, el Centre Escolar i Mercantil de Valéncia, els observatoris de Roquetes i Granda, les Facultats de Lletres i Universitat Comercial de Deusto, per llavors única Facultat de Ciències Econòmiques d'Espanya, que no tornaria a obrir les seues aules fins al franquisme. | + | * El govern republicà presidit per Manuel Azaña realisa reformes en educació en la fi de fer efectiva l'escolarisació de tota la població, segons preveïa la Llei Claudio Moyano d'Instrucció Pública (1857), ampliant l'edat escolar. Per a complir l'artícul 26 de la Constitució republicana, es va decretar la disolució de la Companyia de Jesús. El decret no va afectar a la propietat de la mateixa, pero si va supondre l'exclaustració dels jesuïtes que regentaven institucions docents; centres com l'Universitat de Comillas conseguiren mantidnre la seua activitat, pero atres varen haver de cessar la seua activitat. Entre els afectats estigueren centres d'estudis superiors tan renomenats com l'Universitat Pontífica de Comillas, l'Institut Químic i el Laboratori Biològic de Sarrià, l'Institut Catòlic d'Arts i Indústria de Madrit, el Centre Escolar i Mercantil de Valéncia, els observatoris de Roquetes i Granda, les Facultats de Lletres i Universitat Comercial de Deusto, per llavors única Facultat de Ciències Econòmiques d'Espanya, que no tornaria a obrir les seues aules fins al franquisme. |
| | | |
− | * Atres proyectes iniciats primer pel ministre Marcelino Domingo i més tart pel seu successor Fernando de los Ríos incloeren la construcció en massa d'escoles primàries (7.000 en els primers deu mesos del nou Règim), cursos d'adaptació per a milers de funcionaris d'abdós sexes en possessió del títul de Mestre pero que treballaven en atres àrees del Estat i l'aument de sous en un 15 per cent als educadors. Els ajuntaments més conservadors no creeren en l'iniciativa des del començament i, des de finals de 1932, els diputats monàrquics i catòlics la torpedejaren obertament. | + | * Atres proyectes iniciats primer pel ministre Marcelino Domingo i més tart pel seu successor Fernando de los Ríos incloeren la construcció en massa d'escoles primàries (7.000 en els primers deu mesos del nou Règim), cursos d'adaptació per a milers de funcionaris d'abdós sexes en possessió del títul de Mestre pero que treballaven en atres àrees del Estat i l'aument de sous en un 15 per cent als educadors. Els ajuntaments més conservadors no cregueren en l'iniciativa des del començament i, des de finals de 1932, els diputats monàrquics i catòlics la torpedejaren obertament. |
| | | |
− | * 24 de giner de 1932: El govern dona orde de disoldre la Companyia de Jesús i confisca tots els seus bens en Espanya. | + | * 24 de giner de 1932: El govern dona orde de dissoldre la Companyia de Jesús i confisca tots els seus bens en Espanya. |
| | | |
− | * Colp d'estat fracassat del general Sanjurjo, el 10 d'agost de 1932. Sanjurjo és detingut en [[Huelva]], quan intentava fugir a [[Portugal]]. Jujat i condenat a mort, el President de la República li conmuta la pena per cadena perpètua. | + | * Colp d'estat fracassat del general Sanjurjo, el 10 d'agost de 1932. Sanjurjo és detingut en [[Huelva]], quan intentava fugir a [[Portugal]]. Jujat i condenat a mort, el President de la República li commuta la pena per cadena perpètua. |
| | | |
| * Aprovació controvertida del Estatut Català (9 de setembre de 1932). | | * Aprovació controvertida del Estatut Català (9 de setembre de 1932). |
| | | |
− | * 18 de maig de 1933: La llei de Congregacions convertix en propietats públiques tots els bens de l'Iglésia, no només els temples, sino també els ornaments dels retors, les imàgens i els calzes. | + | * 18 de maig de 1933: La llei de Congregacions convertix en propietats públiques tots els bens de l'Iglésia, no només els temples, sino també els ornaments dels retors, les imàgens i els càliços. |
| | | |
| * [[Llei de Reforma Agrària]] | | * [[Llei de Reforma Agrària]] |
| | | |
− | * Disolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions (9 d'octubre de 1933). | + | * Dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions (9 d'octubre de 1933). |
| | | |
| * Fundació de [[Falange Española]] per [[José Antonio Primo de Rivera]] (29 d'octubre de 1933). | | * Fundació de [[Falange Española]] per [[José Antonio Primo de Rivera]] (29 d'octubre de 1933). |
Llínea 127: |
Llínea 127: |
| * 9 de novembre de 1933, discurs de Largo Caballero, Ministre de Treball i posteriorment President del Govern pel PSOE, durant la campanya electoral i publicat en el periòdic "El Socialista": | | * 9 de novembre de 1933, discurs de Largo Caballero, Ministre de Treball i posteriorment President del Govern pel PSOE, durant la campanya electoral i publicat en el periòdic "El Socialista": |
| | | |
− | "Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rusia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumf dins de la legalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... mosatros responem: anem legalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caracters croents que, per fotuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista". | + | "Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rusia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista". |
| | | |
| * El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació. | | * El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació. |
| | | |
− | * L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decemrbe de 1933. | + | * L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933. |
| | | |
| === Bieni radical-cediste (1934-1936) === | | === Bieni radical-cediste (1934-1936) === |
| *Eleccions generals de novembre de 1933, les primeres en sufragi femení, tingueren per resultat la majoria de les dretes: 258 diputats de dreta, 119 de centre i 95 d'esquerra. Esta última es va presentar desunida, mentres que la dreta es va agrupar al voltant de la CEDA. La participació fon del 67,46%, en una notable abstenció en les zones de majoria anarquista. | | *Eleccions generals de novembre de 1933, les primeres en sufragi femení, tingueren per resultat la majoria de les dretes: 258 diputats de dreta, 119 de centre i 95 d'esquerra. Esta última es va presentar desunida, mentres que la dreta es va agrupar al voltant de la CEDA. La participació fon del 67,46%, en una notable abstenció en les zones de majoria anarquista. |
| | | |
− | * Els seus detractors ho denominaren "Bieni Negre", per la repressió de la Revolució de 1934 i per la fi de les mides progresistes del bieni anterior. | + | * Els seus detractors ho denominaren "Bieni Negre", per la repressió de la Revolució de 1934 i per la fi de les mides progressistes del bieni anterior. |
| | | |
− | * Govern dels conservadors de Lerroux, presionat per la dreta de Gil-Robles. | + | * Govern dels conservadors de Lerroux, pressionat per la dreta de Gil-Robles. |
| | | |
| * Mides reaccionàries del govern, tractant de neutralisar les mides adoptades pel govern anterior en diversos aspectes. | | * Mides reaccionàries del govern, tractant de neutralisar les mides adoptades pel govern anterior en diversos aspectes. |
Llínea 148: |
Llínea 148: |
| * 5 d'octubre de 1934: "Par general" en tota Espanya. | | * 5 d'octubre de 1934: "Par general" en tota Espanya. |
| | | |
− | * 6 d'octubre: el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya ([[ERC]]) i president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclama el "Estat Català dins de la República Federal Espanyola", convidant a l'oposició al govern radical-cediste a crear un govern provisional de la República en Catalunya. La insurrecció, recolzada per milícies armades i els Mossos d'Esquadra a les órdens de la Generalitat e Catalunya, se salda en 40 morts. | + | * 6 d'octubre: el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya ([[ERC]]) i president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclama el "Estat Català dins de la República Federal Espanyola", convidant a l'oposició al govern radical-cediste a crear un govern provisional de la República en Catalunya. La insurrecció, recolzada per milícies armades i els Mossos d'Esquadra a les órdens de la Generalitat i Catalunya, se salda en 40 morts. |
| | | |
− | * 7 d'octubre: Alçament d'obrers socialsites i anarquistes en part del nort d'Espanya, inicialment recolzat per sectors del PSOE i l'UGT com una folga, acaba en violents altercats. Dit alçament armat se salda en 4000 morts, entre ells 35 retors. | + | * 7 d'octubre: Alçament d'obrers socialistes i anarquistes en part del nort d'Espanya, inicialment recolzat per sectors del PSOE i l'UGT com una folga, acaba en violents altercats. Dit alçament armat se salda en 4000 morts, entre ells 35 retors. |
| | | |
| * Continua l'aument de l'agitació social. | | * Continua l'aument de l'agitació social. |
| | | |
− | * Descontent campesí al perdre les terres rebudes per l'anterior reforma agrària. | + | * Descontent dels llauradors al perdre les terres rebudes per l'anterior reforma agrària. |
| | | |
− | * Revolució de 1934. Este moviment estigué alentat des d'amples sectors i importants dirigents del PSOE i l'UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comuniste d'Espanya. Els revolucionaris intentaren l'assalt a la Presidència del Govern i després de dos hores de dispars les forces leals al govern dominaren la situació i tancaren als dirigents socialistes que la recolzaven. En [[Aragó]], [[Andalusia]] i [[Extremadura]] els llauradors agotats per les folgues que s'havien produït durant els mesos de març, abril i juny, no secundaren la folga. Els principals focs de la repebelió es varen produïr en [[Catalunya]] i en [[Astúries]], encara que els successos més greus tingueren lloc en esta última regió. | + | * Revolució de 1934. Este moviment estigué alenat des d'amples sectors i importants dirigents del PSOE i l'UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comuniste d'Espanya. Els revolucionaris intentaren l'assalt a la Presidència del Govern i després de dos hores de dispars les forces lleals al govern dominaren la situació i tancaren als dirigents socialistes que la recolzaven. En [[Aragó]], [[Andalusia]] i [[Extremadura]] els llauradors agotats per les folgues que s'havien produït durant els mesos de març, abril i juny, no secundaren la folga. Els principals focs de la rebelió es varen produir en [[Catalunya]] i en [[Astúries]], encara que els successos més greus tingueren lloc en esta última regió. |
| | | |
− | En [[Astúries]] la rebelió anarquista durà des del dia 5 d'octubre al 19 d'octubre de 1934 sent brutalment sofocada per les tropes del Govern per les forces del eixèrcit republicà, formades per legionaris i regulars, vingudes des del protectorat espanyol en el Marroc (6 d'octubre de 934). D'eixe modo el govern de la República va recuperar la soberania en una ampla zona d'Astúries, donant inici a una dura represió que posteriorment serà explotada electoralment pel Front Popular. Molt notori en tot i això, fon el cas del periodiste Luis Sirval, que fon assessinat per un oficial de la Legió,per atrevir-se a denunciar les atrocitats que s'estaven cometint una volta acabada la lluita. Així mateix, el propi Lerroux es va vore obligat, front a la denúncia de Gordón Ordás, diputat del seu partit, a ordenar el traslladament del comandant Doval, de la Guàrdia Civil, front als innumerables actes de tortura protagonisats per este cap i corroborats per una delegació parlamentària espanyola a la que es va unir un grup de parlamentaris britànics. | + | En [[Astúries]] la rebelió anarquista durà des del dia 5 d'octubre al 19 d'octubre de 1934 sent brutalment sofocada per les tropes del Govern per les forces del eixèrcit republicà, formades per legionaris i regulars, vingudes des del protectorat espanyol en el Marroc (6 d'octubre de 934). D'eixe modo el govern de la República va recuperar la sobirania en una ampla zona d'Astúries, donant inici a una dura repressió que posteriorment serà explotada electoralment pel Front Popular. Molt notori en tot i això, fon el cas del periodiste Luis Sirval, que fon assessinat per un oficial de la Legió,per atrevir-se a denunciar les atrocitats que s'estaven cometent una volta acabada la lluita. Així mateix, el propi Lerroux es va vore obligat, front a la denúncia de Gordón Ordás, diputat del seu partit, a ordenar el trasllat del comandant Doval, de la Guàrdia Civil, front als innumerables actes de tortura protagonisats per este cap i corroborats per una delegació parlamentària espanyola a la que es va unir un grup de parlamentaris britànics. |
| | | |
| * L'estatut català és suspés i el seu president Lluís Companys és detingut i jujat. | | * L'estatut català és suspés i el seu president Lluís Companys és detingut i jujat. |
| * Deflació monetària. | | * Deflació monetària. |
− | * Debilitament del centre polític per casos de corrupció d'alguns dirigents del Partit Radical de Lerroux. El cas més famós és el de l'escàndol del estraperlo. | + | * Debilitació del centre polític per casos de corrupció d'alguns dirigents del Partit Radical de Lerroux. El cas més famós és el de l'escàndal del estraperlo. |
| * Unió de socialistes i republicans d'esquerres en un bloc, el denominat "Front Popular", front al temor generalisat de l'esquerra europea a la forta expansió de les potències fascistes, una idea llaurada en el seny de l'URSS després del VII Congrés de l'Internacional Comunista. | | * Unió de socialistes i republicans d'esquerres en un bloc, el denominat "Front Popular", front al temor generalisat de l'esquerra europea a la forta expansió de les potències fascistes, una idea llaurada en el seny de l'URSS després del VII Congrés de l'Internacional Comunista. |
| | | |
| === Front Popular (1936-1939) === | | === Front Popular (1936-1939) === |
− | * Disolució de les Corts i convocatòria d'eleccions generals 7 de giner de 1936. | + | * Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions generals 7 de giner de 1936. |
− | * Triumf de l'agrupació d'esquerres en les eleccions celebrades el 16 de febrer de 1936 en els següents resultats, que donaren la victòria al Front Popular, que en més del 60% dels diputats electes agrupava a PSOE, Esquerra Republicana (que incloia a l'ORGA), Unió Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana, POUM, Partit Sindicaliste i atres. | + | * Triumfo de l'agrupació d'esquerres en les eleccions celebrades el 16 de febrer de 1936 en els següents resultats, que donaren la victòria al Front Popular, que en més del 60% dels diputats electes agrupava a PSOE, Esquerra Republicana (que incloïa a l'ORGA), Unió Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana, POUM, Partit Sindicaliste i atres. |
| | | |
| * Azaña és nomenat, el 19 de febrer de 1936, President del Govern, del que no formen part els socialistes. | | * Azaña és nomenat, el 19 de febrer de 1936, President del Govern, del que no formen part els socialistes. |
| * Destitució de Niceto Alcalá-Zamora com a President de la República el 7 d'abril de 1936. | | * Destitució de Niceto Alcalá-Zamora com a President de la República el 7 d'abril de 1936. |
− | * Genit del enfrontament violent entre les esquerres i les dretes. El dia 16 d'abril, en el enterro del alferes De los Reyes de la Guàrdia Civil, faltat el 14 d'abril durant els incidents que se produïren en la celebració del V aniversari de la República, l'intervenció del tenent Castillo, de la Guàrdia d'Assalt i instructor de les milícies de les Joventuts Socialistes Unificades, donà com a resultat un mort a mans d'un dels hòmens de la secció de Castillo i d'un ferit greu per dispar realisat per ell mateix. El mort era Andrés Sáenz de Heredia, cosí de José Antonio Primo de Rivera, i el ferit un jove carliste estudiant de medicina dit José Llaguno Acha. | + | * Zenit de l'enfrontament violent entre les esquerres i les dretes. El dia 16 d'abril, en el enterro del alferes De los Reyes de la Guàrdia Civil, faltat el 14 d'abril durant els incidents que se produïren en la celebració del V aniversari de la República, l'intervenció del tinent Castillo, de la Guàrdia d'Assalt i instructor de les milícies de les Joventuts Socialistes Unificades, donà com a resultat un mort a mans d'un dels hòmens de la secció de Castillo i d'un ferit greu per dispar realisat per ell mateix. El mort era Andrés Sáenz de Heredia, cosí de José Antonio Primo de Rivera, i el ferit un jove carliste estudiant de medicina dit José Llaguno Acha. |
− | * Crisis de govern, Azaña dimitix i és omenat President de la República 10 de maig de 1936. | + | * Crisis de govern, Azaña dimitix i és nomenat President de la República 10 de maig de 1936. |
| * Forma govern Santiago Casares Quiroga (12 de maig de 1936). | | * Forma govern Santiago Casares Quiroga (12 de maig de 1936). |
| * Se coneix una ampla amnistia als implicats en la Revolució de 1934. | | * Se coneix una ampla amnistia als implicats en la Revolució de 1934. |
− | * 17 de juny de 1936: Gil-Robles denuncia en el parlament de forma catastrofista els desórdens haguts des del 1 de febrer fins al 15 de juny: "160 iglésies destruïdes, 251 asaltaments de temples, incendis sofocats, destrossaments, intents d'assaltament. 269 morts. 1287 ferits de diferent gravetat. 215 agressions personals frustrades o que les seues conseqüències no consten. 69 centres particulars i polítics destruïts, 312 edificis assaltats. 113 folgues generals, 228 folgues parcials. 10 periòdics totalment destruïts, tots de dreta. 83 assaltaments a periòdics, intents d'assaltament i destrossament. 146 bombes i artefactes explosius. 38 arreplegats sense explotar." El govern del Front Popular alegava estar desbordant front a l'escalada de violència entre sectors radicals d'esquerra i de dreta, causada per abdós. | + | * 17 de juny de 1936: Gil-Robles denuncia en el parlament de forma catastrofista els desórdens haguts des del 1 de febrer fins al 15 de juny: "160 iglésies destruïdes, 251 assalts de temples, incendis sofocats, destrossaments, intents d'assalt. 269 morts. 1287 ferits de diferent gravetat. 215 agressions personals frustrades o que les seues conseqüències no consten. 69 centres particulars i polítics destruïts, 312 edificis assaltats. 113 folgues generals, 228 folgues parcials. 10 periòdics totalment destruïts, tots de dreta. 83 assalts a periòdics, intents d'assalt i destrossament. 146 bombes i artefactes explosius. 38 arreplegats sense explotar." El govern del Front Popular alegava estar desbordant front a l'escalada de violència entre sectors radicals d'esquerra i de dreta, causada per abdós. |
− | * El 12 de juliol de 1936 és assesinat José del Castillo Sáez de Tejada. Al dia següent, guàrdies d'assaltament, forces de seguritat, companys de Castillo, assessinen al líder de l'oposició, José Calvo Sotelo, antic ministre de Facenda de la Monarquia i cap del Bloc Nacional, agrupació de monàrquics de Renovació Espanyola i de carlistes tradicionalistes. Calvo Sotelo era en eixe moment el líder de l'oposició i este se considera el detonant de la Guerra Civil, que estalla quatre dies després. | + | * El 12 de juliol de 1936 és assessinat José del Castillo Sáez de Tejada. Al dia següent, guàrdies d'assalt, forces de seguritat, companyons de Castillo, assessinen al líder de l'oposició, José Calvo Sotelo, antic ministre de Facenda de la Monarquia i cap del Bloc Nacional, agrupació de monàrquics de Renovació Espanyola i de carlistes tradicionalistes. Calvo Sotelo era en eixe moment el líder de l'oposició i este se considera el detonant de la Guerra Civil, que estalla quatre dies després. |
− | * Colp d'estat en la vesprada del 17 de juliol de 1936 del eixèrcit del nort del Marroc i diverses guarnicions peninsulars. | + | * Colp d'estat en la vesprada del 17 de juliol de 1936 de l'eixèrcit del nort del Marroc i diverses guarnicions peninsulars. |