Canvis

== Vexilologia ==

== Vexilologia ==

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un [[Rat Penat]] en les ales desplegades.

Quatre barres de gules (roges) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un [[Rat Penat]] en les ales desplegades.

== Orige ==

== Orige ==

L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]

[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[Paris]] junt ad atres fondos valencians.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[Paris]] junt ad atres fondos valencians.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milicia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havía alguna batalla contra atres regnes o regions.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.

== Versions actuals de la Real Senyera ==

== Versions actuals de la Real Senyera ==

Durant el sigle XX, en el denserroll de les diferents ideologíes polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] crearen l'[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]] afegint una estrela blanca; i, en [[1931]], el partit [[Esquerra Valenciana]], afegí una estrela roja.

Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] crearen l'[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]] afegint una estrela blanca; i, en [[1931]], el partit [[Esquerra Valenciana]], afegí una estrela roja.

<gallery>

<gallery>