Canvis

=== L'exili ===

=== L'exili ===

Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una chicoteta ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].

Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en chicotets llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una chicoteta ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].

En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].

En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].

== Obra i pensament ==

== Obra i pensament ==

Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans menuts i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.

Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans chicotets i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.

En la década de [[1990]] va formular l'''Hipòtesis del Llindar'', l'idea de que a partir de determinat punt del desenroll econòmic, la calitat de vida comença a disminuir. Per lo tant, «tot creiximent quantitatiu deuria derivar en un desenroll qualitatiu». Per a Max-Neef, el «desenroll» deu definir-se com la «lliberació de possibilitats creatives» de tots els integrants d'una societat, concepte independent del de creiximent econòmic, sense ser una condició per ad este últim.

En la década de [[1990]] va formular l'''Hipòtesis del Llindar'', l'idea de que a partir de determinat punt del desenroll econòmic, la calitat de vida comença a disminuir. Per lo tant, «tot creiximent quantitatiu deuria derivar en un desenroll qualitatiu». Per a Max-Neef, el «desenroll» deu definir-se com la «lliberació de possibilitats creatives» de tots els integrants d'una societat, concepte independent del de creiximent econòmic, sense ser una condició per ad este últim.