Canvis

== Evolució dels fets ==

== Evolució dels fets ==

[[José María Adam García]] un grup de procuradors valencians a Talls i Consellers Nacionals del Moviment, van presentar un escrit el 12 d’agost de 1976 en el que sol·licitaven ''l’autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], el [[Ateneu Mercantil de València]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de València]], el [[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les diputacions provincials de València, Alacant i Castelló (que van elaborar una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com la [[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.

[[José María Adam García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de València]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.

La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de València, [[Miguel Ramón Izquierdo]], Pedro Saragossa, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de València'], reportatge de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i nacionalistes enfrontats al règim, i que van proposar posar en marxa un procés autonòmic semblant a què se seguia e [[Catalunya]] i el [[País Basc]].

La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de València, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de València'], reportage de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].

Simultàniament, es va constituir la UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] de [[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Saragossa o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD, com l’alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, o el president de la Diputació, [[Ignacio Carrau]], fundarien la [[Unió Regional Valenciana]] (URV) en 1978, intentant blanquejar el seu passat franquista presentant-se com a salvadors del poble valencià davant d’una suposada invasió catalana.

Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de València, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que ya aguaitava.

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, la UCD va ser derrotada a València. Poc després es va constituir la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Comptava amb 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard va encarregar a [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança de [[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Attard va eliminar del partit als membres liberals com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i va assumir els postulats anticatalanistes. Per a expandir-se popularment es van valdre del diari ''[[Les Províncies]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[València C.F.]], així com de filòsofs i intel·lectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el suport logístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<ref>[http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/LaTransici%c3%b3 Antiblavers | Main / El blaverisme a la transició<!-- Títol generat per un bot -->]</ref>

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en València. Poc després constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia C.F.]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].

== Cronología d’esdeveniments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==

== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==

* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernacla dels texts religiosos) i que oposava els partidaris del secessionisme lingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en 1975, recopilació de texts litúrgics adaptada a les variants valencianes, acusat de "catalanitzat"), és agredit físicament per instigació de Ramón Pascual Lainosa, president de la [[Junta Central Fallera]].

* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.

* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forçes Polítiques i Sindicals del País Valencià, amb el lema "Per la llibertat, per l'amnistía, per l'Estatut d'Autonomía, pel Sindicat Obrer".

* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".

* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant U.D.]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').

* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').

* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.

* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.

* [[1976]] (12 de novembre). El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell són agredits en la [[Universitat de València]].

* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].

* [[1976]] (29 de novembre). La policia càrrega contra els portadors de senyeres.

 

* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].

* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]].

* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana|Dia Nacional del País Valencià]]'', en una multitudinària manifestació en València. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.

* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana|Dia Nacional del País Valencià]]'', amb una multitudinària manifestació a València. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.

L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.

L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.

== Referencias ==

== Referencies ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Bibliografía ==

== Bibliografia ==

* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.

* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.

* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986

* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986