78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «S’ha denominat '''batalla de València''' al conflicte identitari que enfrontà a la societat valenciana durant la [[Transició Espanyo...».
S’ha denominat '''batalla de València''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.
== Orige del conflicte ==
L'orige del conflicte conegut com a batalla de València continua sent discutit. Una explicació ha segut que sorgí com una reacció regionalista espontànea contra els postulats del [[catalanisme]] defesos per [[Joan Fuster]] que trobaren eco en les reduïdes èlits universitàries relacionades en els partits d’esquerra valencians. Per a atres es tracta simplement d’un conflicte creat i atisat pels dirigents locals de l'[[UCD]] per a desallojar del poder en les institucions valencianes al [[PSPV-PSOE]]. Recentment, alguns autors han postulat que tingué el seu orige en la disgregació de la dreta valenciana durant els últims estadis del [[franquisme]], part de la qual fon exclosa de la plataforma que havia d’aglutinar als conservadors locals. Els exclosos van ser aquells que, veent la fi del règim, havien optat pel reformisme per a canalisar les seues carreres polítiques, i que es van vore apartats pels dirigents locals de l'UCD. Ignorats per l'UCD local i falts de recolzament per part de la direcció estatal, es radicalisaren apelant al minoritari sentiment anticatalà, atés que l'UCD encara compartia postulats molt semblants als dels partits d'[[esquerra política|esquerra]]. Al mateix temps, encara que el [[nacionalisme valencià]] era dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 va conseguir que els partits d’esquerra adoptaren posicions autonomistes, reconeixent l'identitat del [[valencià]] respecte al [[idioma català|català]], i usant símbols com la [[quatribarrada]].
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. Esta derrota provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalaments per [[Emilio Attard]], que pertanyien al sector més conservador de la dreta valenciana, tingueren por de ser desplaçats del poder polític i planejaren erradicar el predomini de l’esquerra per mig de les coaccions, i va adoptar el [[anticatalanisme]] com a estratègia de choc, atribuint intencions [[pancatalanisme|pancatalanistes]] al [[PSOE]].
== Evolució dels fets ==
[[José María Adam García]] un grup de procuradors valencians a Talls i Consellers Nacionals del Moviment, van presentar un escrit el 12 d’agost de 1976 en el que sol·licitaven ''l’autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], el [[Ateneu Mercantil de València]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de València]], el [[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les diputacions provincials de València, Alacant i Castelló (que van elaborar una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com la [[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de València, [[Miguel Ramón Izquierdo]], Pedro Saragossa, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de València'], reportatge de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i nacionalistes enfrontats al règim, i que van proposar posar en marxa un procés autonòmic semblant a què se seguia e [[Catalunya]] i el [[País Basc]].
Simultàniament, es va constituir la UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] de [[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Saragossa o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD, com l’alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, o el president de la Diputació, [[Ignacio Carrau]], fundarien la [[Unió Regional Valenciana]] (URV) en 1978, intentant blanquejar el seu passat franquista presentant-se com a salvadors del poble valencià davant d’una suposada invasió catalana.
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, la UCD va ser derrotada a València. Poc després es va constituir la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Comptava amb 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard va encarregar a [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança de [[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Attard va eliminar del partit als membres liberals com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i va assumir els postulats anticatalanistes. Per a expandir-se popularment es van valdre del diari ''[[Les Províncies]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[València C.F.]], així com de filòsofs i intel·lectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el suport logístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<ref>[http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/LaTransici%c3%b3 Antiblavers | Main / El blaverisme a la transició<!-- Títol generat per un bot -->]</ref>
== Cronología d’esdeveniments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernacla dels texts religiosos) i que oposava els partidaris del secessionisme lingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en 1975, recopilació de texts litúrgics adaptada a les variants valencianes, acusat de "catalanitzat"), és agredit físicament per instigació de Ramón Pascual Lainosa, president de la [[Junta Central Fallera]].
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forçes Polítiques i Sindicals del País Valencià, amb el lema "Per la llibertat, per l'amnistía, per l'Estatut d'Autonomía, pel Sindicat Obrer".
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant U.D.]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.
* [[1976]] (12 de novembre). El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell són agredits en la [[Universitat de València]].
* [[1976]] (29 de novembre). La policia càrrega contra els portadors de senyeres.
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]].
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana|Dia Nacional del País Valencià]]'', amb una multitudinària manifestació a València. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[blaverisme|blavers]] al col·loqui en el [[Ateneu Mercantil de València]] sobre autonomia i església valenciana
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', òrgan del [[Grup d’Acció Valencianista]], grup violente vinculat al blaverisme.
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes blavers en el [[Palau de Benicarló]], on es reunix l’Assemblea de Parlamentaris.
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim preautonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim preautonòmic del País Valencià].</ref>
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració d’elements blavers i de [[Força Nova]] durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per URV, GAV, AP i [[Força Nova]]. Acaba amb atacs a la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valencianao i a la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref>
* [[1978]] (setembre). Manifestacions violentes de fanàtics ultres en partits de futbol del [[València C.F.]]
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups blavers intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i insulten el president, [[José Luis Albiñana]].
* [[1978]] (4 de desembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
* [[1979]] (abril). Tal com preveia el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el nombre de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no aconseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta aconseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera cuatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que va rebutjar la decisió i la va qualificar d’il·legal al no haver aconseguit el quòrum necessari, fixat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera cuatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l’article 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpel·la], el govern sobre el clima de violència a València, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació a València contra la bandera cuatribarrada.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestación contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref>
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricardo Pérez Casat, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups blavers durant la processó cívica entre l’ajuntament i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la bandera de la ciutat.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref>
* [[1979]] (mitjans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref>
* [[1980]] (gener). La senyera de la Diputació és cremada dos vegades.
* [[1980]] (juny). Juí contra Pascual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui va acusar Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
* [[1980]] (10 de juliol). Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputació de València.
* [[1980]] (tardor). Agressió a [[Josep Guia]] i la seua família.
* [[1980]] (novembre). És metrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de València
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.
== Consecuencia del conflicte ==
A pesar de les coaccions i violència mediàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] la UCD va obtindre només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant amb el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feien que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assemblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, la UCD tenia majoria en el Consell i va plantejar una moció de censura contra Albiñana al desembre de 1979, davant de la qual cosa va haver de dimitir. L’agitació i la violència al carrer van determinar en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar la [[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d’Autonomia]], finalment aprovat en 1982 mercé un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposada en l’article 143 de la Constitució, en compte de la de l’article 151. Es va canviar la senyera cuatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, amb l’escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de València (amb franja blava), es va adoptar el nom de '''Comunitat Valenciana''' en compte de País Valencià i li va donar categoria de llengua al ''valencià'' (sense denominar-ho català).
L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.
== Enlaces externs ==
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarg camí cap a l’Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de la [[Va unir Democràtica del País Valencià]]
[[Categoria:Historia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
== Orige del conflicte ==
L'orige del conflicte conegut com a batalla de València continua sent discutit. Una explicació ha segut que sorgí com una reacció regionalista espontànea contra els postulats del [[catalanisme]] defesos per [[Joan Fuster]] que trobaren eco en les reduïdes èlits universitàries relacionades en els partits d’esquerra valencians. Per a atres es tracta simplement d’un conflicte creat i atisat pels dirigents locals de l'[[UCD]] per a desallojar del poder en les institucions valencianes al [[PSPV-PSOE]]. Recentment, alguns autors han postulat que tingué el seu orige en la disgregació de la dreta valenciana durant els últims estadis del [[franquisme]], part de la qual fon exclosa de la plataforma que havia d’aglutinar als conservadors locals. Els exclosos van ser aquells que, veent la fi del règim, havien optat pel reformisme per a canalisar les seues carreres polítiques, i que es van vore apartats pels dirigents locals de l'UCD. Ignorats per l'UCD local i falts de recolzament per part de la direcció estatal, es radicalisaren apelant al minoritari sentiment anticatalà, atés que l'UCD encara compartia postulats molt semblants als dels partits d'[[esquerra política|esquerra]]. Al mateix temps, encara que el [[nacionalisme valencià]] era dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 va conseguir que els partits d’esquerra adoptaren posicions autonomistes, reconeixent l'identitat del [[valencià]] respecte al [[idioma català|català]], i usant símbols com la [[quatribarrada]].
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. Esta derrota provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalaments per [[Emilio Attard]], que pertanyien al sector més conservador de la dreta valenciana, tingueren por de ser desplaçats del poder polític i planejaren erradicar el predomini de l’esquerra per mig de les coaccions, i va adoptar el [[anticatalanisme]] com a estratègia de choc, atribuint intencions [[pancatalanisme|pancatalanistes]] al [[PSOE]].
== Evolució dels fets ==
[[José María Adam García]] un grup de procuradors valencians a Talls i Consellers Nacionals del Moviment, van presentar un escrit el 12 d’agost de 1976 en el que sol·licitaven ''l’autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], el [[Ateneu Mercantil de València]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de València]], el [[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les diputacions provincials de València, Alacant i Castelló (que van elaborar una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com la [[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de València, [[Miguel Ramón Izquierdo]], Pedro Saragossa, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de València'], reportatge de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i nacionalistes enfrontats al règim, i que van proposar posar en marxa un procés autonòmic semblant a què se seguia e [[Catalunya]] i el [[País Basc]].
Simultàniament, es va constituir la UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] de [[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Saragossa o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD, com l’alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, o el president de la Diputació, [[Ignacio Carrau]], fundarien la [[Unió Regional Valenciana]] (URV) en 1978, intentant blanquejar el seu passat franquista presentant-se com a salvadors del poble valencià davant d’una suposada invasió catalana.
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, la UCD va ser derrotada a València. Poc després es va constituir la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Comptava amb 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard va encarregar a [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança de [[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Attard va eliminar del partit als membres liberals com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i va assumir els postulats anticatalanistes. Per a expandir-se popularment es van valdre del diari ''[[Les Províncies]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[València C.F.]], així com de filòsofs i intel·lectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el suport logístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<ref>[http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/LaTransici%c3%b3 Antiblavers | Main / El blaverisme a la transició<!-- Títol generat per un bot -->]</ref>
== Cronología d’esdeveniments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernacla dels texts religiosos) i que oposava els partidaris del secessionisme lingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en 1975, recopilació de texts litúrgics adaptada a les variants valencianes, acusat de "catalanitzat"), és agredit físicament per instigació de Ramón Pascual Lainosa, president de la [[Junta Central Fallera]].
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forçes Polítiques i Sindicals del País Valencià, amb el lema "Per la llibertat, per l'amnistía, per l'Estatut d'Autonomía, pel Sindicat Obrer".
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant U.D.]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.
* [[1976]] (12 de novembre). El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell són agredits en la [[Universitat de València]].
* [[1976]] (29 de novembre). La policia càrrega contra els portadors de senyeres.
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]].
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana|Dia Nacional del País Valencià]]'', amb una multitudinària manifestació a València. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[blaverisme|blavers]] al col·loqui en el [[Ateneu Mercantil de València]] sobre autonomia i església valenciana
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', òrgan del [[Grup d’Acció Valencianista]], grup violente vinculat al blaverisme.
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes blavers en el [[Palau de Benicarló]], on es reunix l’Assemblea de Parlamentaris.
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim preautonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim preautonòmic del País Valencià].</ref>
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració d’elements blavers i de [[Força Nova]] durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per URV, GAV, AP i [[Força Nova]]. Acaba amb atacs a la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valencianao i a la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref>
* [[1978]] (setembre). Manifestacions violentes de fanàtics ultres en partits de futbol del [[València C.F.]]
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups blavers intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i insulten el president, [[José Luis Albiñana]].
* [[1978]] (4 de desembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
* [[1979]] (abril). Tal com preveia el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el nombre de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no aconseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta aconseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera cuatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que va rebutjar la decisió i la va qualificar d’il·legal al no haver aconseguit el quòrum necessari, fixat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera cuatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l’article 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpel·la], el govern sobre el clima de violència a València, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació a València contra la bandera cuatribarrada.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestación contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref>
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricardo Pérez Casat, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups blavers durant la processó cívica entre l’ajuntament i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la bandera de la ciutat.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref>
* [[1979]] (mitjans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref>
* [[1980]] (gener). La senyera de la Diputació és cremada dos vegades.
* [[1980]] (juny). Juí contra Pascual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui va acusar Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
* [[1980]] (10 de juliol). Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputació de València.
* [[1980]] (tardor). Agressió a [[Josep Guia]] i la seua família.
* [[1980]] (novembre). És metrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de València
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.
== Consecuencia del conflicte ==
A pesar de les coaccions i violència mediàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] la UCD va obtindre només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant amb el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feien que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assemblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, la UCD tenia majoria en el Consell i va plantejar una moció de censura contra Albiñana al desembre de 1979, davant de la qual cosa va haver de dimitir. L’agitació i la violència al carrer van determinar en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar la [[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d’Autonomia]], finalment aprovat en 1982 mercé un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposada en l’article 143 de la Constitució, en compte de la de l’article 151. Es va canviar la senyera cuatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, amb l’escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de València (amb franja blava), es va adoptar el nom de '''Comunitat Valenciana''' en compte de País Valencià i li va donar categoria de llengua al ''valencià'' (sense denominar-ho català).
L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.
== Enlaces externs ==
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarg camí cap a l’Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de la [[Va unir Democràtica del País Valencià]]
[[Categoria:Historia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]