Canvis

Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).

Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).

==Demostratius simples i reforçats==

== Demostratius simples i reforçats ==

En valencià antic, els demostratius masculins i femenins podien ser simples o reforçats.

En valencià antic, els demostratius masculins i femenins podien ser simples o reforçats.

===Demostratius simples===

 

=== Demostratius simples ===

Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').

Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').

Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. L'antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.

Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. L'antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.

====Orige dels demostratius simples====

==== Orige dels demostratius simples ====

Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.

Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.

===Demostratius reforçats===  

=== Demostratius reforçats ===  

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

====Orige dels demostratius reforçats====

==== Orige dels demostratius reforçats ====

L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero en ''eccu'' davant:

L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero en ''eccu'' davant:

Els demostratius reforçats de tercer grau deriven de demostratius llatins: ''aquell'' deriva del llatí vulgar ''eccu illu'' i ''ella'' deriva del llatí vulgar ''eccu illa''.

Els demostratius reforçats de tercer grau deriven de demostratius llatins: ''aquell'' deriva del llatí vulgar ''eccu illu'' i ''ella'' deriva del llatí vulgar ''eccu illa''.

=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====

===== Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest'' =====

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir be ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.  

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir be ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.  

És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

==Demostratius neutres==

== Demostratius neutres ==

En valencià existix una atra classe de demostratius, els demostratius neutres, que també estan dividits en tres graus. Cal notar que els demostratius neutres només existixen en singular i, ademés, únicament tenen forma simple, no existixen ''demostratius neutres reforçats''.

En valencià existix una atra classe de demostratius, els demostratius neutres, que també estan dividits en tres graus. Cal notar que els demostratius neutres només existixen en singular i, ademés, únicament tenen forma simple, no existixen ''demostratius neutres reforçats''.

===Demostratiu neutre de proximitat===

=== Demostratiu neutre de proximitat ===

El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.  

El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.  

També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.

També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.

===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===

=== Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat ===

El demostratiu neutre de grau intermig de proximitat és ''això'', que deriva del llatí vulgar ''ipsu hoc''.

El demostratiu neutre de grau intermig de proximitat és ''això'', que deriva del llatí vulgar ''ipsu hoc''.

===Demostratiu neutre de lluntania===

=== Demostratiu neutre de lluntania ===

El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).

El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).

==Demostratius simples i reforçats en atres llengües==

== Demostratius simples i reforçats en atres llengües ==

En [[castellà]] i en [[portugués]] existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.

En [[castellà]] i en [[portugués]] existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.

En [[italià]] també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

En [[italià]] també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

==Referències==

== Referències ==

* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/13.pdf

* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/13.pdf

{{Llengua valenciana}}

{{Llengua valenciana}}