Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''', (Breslau 1891- Auschwiz 1942), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein es la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] y [[Brígida de Suècia]]. | + | També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein es la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] y [[Brígida de Suècia]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| En Gottinga Edith Stein es va trobar també en el filòsof [[Max Scheler]] i esta trobada va atraure la seua atenció sobre el catolicisme. | | En Gottinga Edith Stein es va trobar també en el filòsof [[Max Scheler]] i esta trobada va atraure la seua atenció sobre el catolicisme. |
| | | |
− | En 1915, va superar en la màxima qualificació l'examen d'Estat. No obstant, no va començar el periodo de formació professional. | + | En [[1915]], va superar en la màxima qualificació l'examen d'Estat. No obstant, no va començar el periodo de formació professional. |
| | | |
| ==Primera Guerra== | | ==Primera Guerra== |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| ==Doctora, cristiana i catòlica== | | ==Doctora, cristiana i catòlica== |
| | | |
− | En aquell temps li va ocórrer un fet important: va observar com una aldeana entrava en la catedral de Frankfurt en la cistella d'anar a comprar, quedant-se un maqueta per a resar. | + | En aquell temps li va ocórrer un fet important: va observar com una aldeana entrava en la catedral de [[Frankfurt]] en la cistella d'anar a comprar, quedant-se un maqueta per a resar. |
| | | |
| {{cita|"Açò fon per a mi alguna cosa completament nou. En les sinagogues i en les iglésies protestants que he freqüentat els creents acudixen a les funcions. Ací, no obstant, una persona va entrar en l'iglésia deserta, com si fóra a conversar en la intimitat. No he pogut oblidar lo que va ocórrer".}} | | {{cita|"Açò fon per a mi alguna cosa completament nou. En les sinagogues i en les iglésies protestants que he freqüentat els creents acudixen a les funcions. Ací, no obstant, una persona va entrar en l'iglésia deserta, com si fóra a conversar en la intimitat. No he pogut oblidar lo que va ocórrer".}} |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| Més tart també escriurà: | | Més tart també escriurà: |
| | | |
− | {cita|"el que no estava en els meus plans estava en els plans de Déu. Arrela en mi la convicció profunda de què -vist des del costat de Déu- no hi ha la casualitat; tota la meua vida, fins als més mínims detalls, està ya traçada en els plans de la Providència divina i, davant dels ulls absolutament clarividents de Déu, presenta una coherència perfectament acoblada".}} | + | {cita|"el que no estava en els meus plans estava en els plans de [[Déu]]. Arrela en mi la convicció profunda de què -vist des del costat de Déu- no hi ha la casualitat; tota la meua vida, fins als més mínims detalls, està ya traçada en els plans de la Providència divina i, davant dels ulls absolutament clarividents de Déu, presenta una coherència perfectament acoblada".}} |
| | | |
| ==Edmund Husserl== | | ==Edmund Husserl== |
| | | |
− | En la primavera d'hivern de 1918, Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent: | + | En la primavera d'hivern de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent: |
| | | |
| {{cita|"Després de cada trobada que em fa sentir la impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}} | | {{cita|"Després de cada trobada que em fa sentir la impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}} |
Llínea 73: |
Llínea 73: |
| Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica. | | Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica. |
| | | |
− | En l'estiu de 1921 fon durant unes semanes a [[Bergzabern]] ([[Palatinat]]), a la finca de la Senyora [[Hedwig Conrad-Martius]], una discípula de Husserl. Esta senyora, junt en el seu espós, s'havia convertit a l'Evangeli. Una vesprada Edith va trobar en la biblioteca l'autobiografia de Teresa d'Àvila. La va llegir durant tota la nit. | + | En l'estiu de [[1921]] fon durant unes semanes a [[Bergzabern]] ([[Palatinat]]), a la finca de la Senyora [[Hedwig Conrad-Martius]], una discípula de Husserl. Esta senyora, junt en el seu espós, s'havia convertit a l'Evangeli. Una vesprada Edith va trobar en la biblioteca l'autobiografia de Teresa d'Àvila. La va llegir durant tota la nit. |
| | | |
| {{cita|"Quan vaig tancar el llibre, em vaig dir: esta és la veritat".}} | | {{cita|"Quan vaig tancar el llibre, em vaig dir: esta és la veritat".}} |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| ==Batisme== | | ==Batisme== |
| | | |
− | En giner de 1922 Edith Stein es va batejar. Era el dia de la Circumcisió de Jesús, l'acollida de Jesús en l'estirp d'Abraham. Estava adreçada davant de la font batismal, vestida en el blanc mant nupcial de Hedwig Conrad-Martius, que va fer de padrina. | + | En [[giner]] de [[1922]] Edith Stein es va batejar. Era el dia de la Circumcisió de Jesús, l'acollida de Jesús en l'estirp d'Abraham. Estava adreçada davant de la font batismal, vestida en el blanc mant nupcial de Hedwig Conrad-Martius, que va fer de padrina. |
| | | |
| {{cita|"Havia deixat de practicar la meua religió hebrea i em sentia novament hebrea només després del meu retorn a Déu".}} | | {{cita|"Havia deixat de practicar la meua religió hebrea i em sentia novament hebrea només després del meu retorn a Déu".}} |
Llínea 97: |
Llínea 97: |
| ==Primera cridà del Carmelo== | | ==Primera cridà del Carmelo== |
| | | |
− | Edith Stein aspira a entrar en [[el Carmelo]], pero els seus consellers espirituals, el Vicari general d'Espira i el Pare Przywara, S.J., li impedixen donar este pas. Accepta llavors un ocupació de professora d'alemà i història en l'Institut i seminari per a mestres del convent dominic de la Magdalena d'Espira fins a Pasqua de 1931. Per insistència de l'Archiabat [[Raphael Walzer]], del convent de [[Beuron]], fa llarcs viages per a donar conferències, sobretot sobre temes femenins. | + | Edith Stein aspira a entrar en [[el Carmelo]], pero els seus consellers espirituals, el Vicari general d'Espira i el Pare Przywara, S.J., li impedixen donar este pas. Accepta llavors un ocupació de professora d'alemà i història en l'Institut i seminari per a mestres del convent dominic de la Magdalena d'Espira fins a [[Pasqua]] de [[1931]]. Per insistència de l'Archiabat [[Raphael Walzer]], del convent de [[Beuron]], fa llarcs viages per a donar conferències, sobretot sobre temes femenins. |
| | | |
| ==Catedràtica== | | ==Catedràtica== |
Llínea 109: |
Llínea 109: |
| ==Nazisme== | | ==Nazisme== |
| | | |
− | En 1933 els nazis arriben al poder en Alemanya. | + | En [[1933]] els nazis arriben al poder en [[Alemanya]]. |
| | | |
| {{cita|"Havia sentit ya abans alguna cosa sobre les severes mesures contra els judeus. Pero ara vaig començar de sobte a entendre que Deu havia posat una vegada més la seua pesada mà sobre el seu poble i que el destí d'este poble era també el meu".}} | | {{cita|"Havia sentit ya abans alguna cosa sobre les severes mesures contra els judeus. Pero ara vaig començar de sobte a entendre que Deu havia posat una vegada més la seua pesada mà sobre el seu poble i que el destí d'este poble era també el meu".}} |
Llínea 119: |
Llínea 119: |
| ==Edith Carmelita Descalça== | | ==Edith Carmelita Descalça== |
| | | |
− | L'Archiabat Walzer, de Beuron, ya no li va impedir entrar en un convent de Carmelites. Durant el temps que va estar en Espira havia fet ya el vot de pobrea, castitat i obediència. En 1933 es presenta la Mare Priora del monasteri de Carmelites de [[Colònia]]. | + | L'Archiabat Walzer, de Beuron, ya no li va impedir entrar en un convent de Carmelites. Durant el temps que va estar en Espira havia fet ya el vot de pobrea, castitat i obediència. En [[1933]] es presenta la Mare Priora del monasteri de Carmelites de [[Colònia]]. |
| | | |
| {{cita|"Només la pasió de Crist ens pot ajudar, no l'activitat humana. El meu desig és participar-hi".}} | | {{cita|"Només la pasió de Crist ens pot ajudar, no l'activitat humana. El meu desig és participar-hi".}} |
| | | |
− | Una vegada més Edith fon a Breslau per a despedir-se de sa mare i de la família. El 12 d'octubre fon l'últim dia que va passar en sa casa, el dia del seu aniversari i, al mateix temps, la festa hebrea dels tabernàculs. | + | Una vegada més Edith fon a Breslau per a despedir-se de sa mare i de la família. El [[12 d'octubre]] fon l'últim dia que va passar en sa casa, el dia del seu aniversari i, al mateix temps, la festa hebrea dels tabernàculs. |
| | | |
| | | |
− | El [[14 d'octubre]] Edith Stein entra en el monasteri de les Carmelites de Colònia. En 1934, el 14 d'abril, va tindre lloc la cerimònia de pres d'hàbit. L'Archiabat de Beuron va celebrar la missa. Des d'aquell moment Edith Stein portarà el nom de sor Teresa Benedicta de la Cruz. | + | El [[14 d'octubre]] Edith Stein entra en el monasteri de les Carmelites de [[Colònia]]. En [[1934]], el [[14 d'abril]], va tindre lloc la cerimònia de pres d'hàbit. L'Archiabat de Beuron va celebrar la missa. Des d'aquell moment Edith Stein portarà el nom de sor Teresa Benedicta de la Cruz. |
| | | |
− | {{cita|"davall la Cruz vaig entendre el destí del poble de Deu que llavors (1933) començava a anunciar-se. Pensava que entengueren que es tractava de la Creu de Crist, que havien d'acceptar-la en nom de tots els atres. És veritat que hui entenc millor estes coses, lo que significa ser esposa del Senyor davall el signe de la Cruz. Encara que certament mai serà possible comprendre tot açò, ya que és un secret". (1938)}} | + | {{cita|"davall la Cruz vaig entendre el destí del poble de Deu que llavors ([[1933]]) començava a anunciar-se. Pensava que entengueren que es tractava de la Creu de Crist, que havien d'acceptar-la en nom de tots els atres. És veritat que hui entenc millor estes coses, lo que significa ser esposa del Senyor davall el signe de la Creu. Encara que certament mai serà possible comprendre tot açò, ya que és un secret". ([[1938]])}} |
| | | |
| | | |
− | En el recordatori de la seua professió perpètua, el 21 d'abril de 1938, va fer imprimir les paraules de Sant Joan de la Cruz, a què dedicarà la seua última obra: '''"que ya només en amar és el meu eixercici "'''. | + | En el recordatori de la seua professió perpètua, el 21 d'abril de 1938, va fer imprimir les paraules de Sant Joan de la Creu, a què dedicarà la seua última obra: '''"que ya només en amar és el meu eixercici "'''. |
| | | |
| ==Persecució nazi== | | ==Persecució nazi== |
| | | |
− | El 9 de novembre de 1938 es va posar de manifest davant de tot el món l'odi que tenien els nazis als judeus. Cremen les sinagogues, se sembra el terror entre les gents judies. La Mare Superiora de les Carmelites de Colònia fa tot lo que es puga per a portar a l'estranger a sor Teresa Benedicta de la Cruz. La nit de fi d'any de 1938 creua la frontera dels Països Baixos i la porten al monasteri de Carmelites d'[[Echt]], en [[Holanda]]. Allí redacta el seu testament el 9 de juny de 1939. | + | El [[9 de novembre]] de [[1938]] es va posar de manifest davant de tot el món l'odi que tenien els nazis als judeus. Cremen les sinagogues, se sembra el terror entre les gents judies. La Mare Superiora de les Carmelites de Colònia fa tot lo que es puga per a portar a l'estranger a sor Teresa Benedicta de la Creu. La nit de fi d'any de 1938 creua la frontera dels Països Baixos i la porten al monasteri de Carmelites d'[[Echt]], en [[Holanda]]. Allí redacta el seu testament el [[9 de juny]] de [[1939]]. |
| | | |
| {{cita|"Ya des d'ara accepte en goig, en completa sumisió i segons la seua santísima voluntat, la mort que Déu m'haja destinat. Prec al Senyor que accepte la meua vida i mort... de manera que el Senyor siga reconegut pels seus i que el seu Regne vinga en tota la seua magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món... ".}} | | {{cita|"Ya des d'ara accepte en goig, en completa sumisió i segons la seua santísima voluntat, la mort que Déu m'haja destinat. Prec al Senyor que accepte la meua vida i mort... de manera que el Senyor siga reconegut pels seus i que el seu Regne vinga en tota la seua magnificència per a la salvació d'Alemanya i la pau del món... ".}} |
Llínea 143: |
Llínea 143: |
| {{cita|"Desig narrar simplement lo que he experimentat al ser hebrea". Davant de "la joventut que hui és educada des de la més tendra edat en l'odi als judeus..., mosatros, que hem segut educats en la comunitat hebrea, tenim el deure de donar testimoni".}} | | {{cita|"Desig narrar simplement lo que he experimentat al ser hebrea". Davant de "la joventut que hui és educada des de la més tendra edat en l'odi als judeus..., mosatros, que hem segut educats en la comunitat hebrea, tenim el deure de donar testimoni".}} |
| | | |
− | En Echt, Edith Stein escriurà molt de pressa el seu ensaig sobre [[Juan de la Cruz]], el místic doctor de l'Iglésia, en ocasió del quatre-cents aniversari del seu naiximent, [[1542]]-[[1942]]. En 1941 escrivia a una religiosa en qui tenia amistat: "una scientia crucis (la ciència de la creu) només pot ser entesa si es porta tot el pes de la creu. D'això estava convençuda ya des del primer instant i de tot cor he pronunciat: Au, Crux, Spes única (et salude, Cruz, única esperança nostra)". El seu estudi sobre Sant Joan de la Cruz porta com a subtítol: " La ciència de la Cruz ". | + | En Echt, Edith Stein escriurà molt de pressa el seu ensaig sobre [[Juan de la Cruz]], el místic doctor de l'Iglésia, en ocasió del quatre-cents aniversari del seu naiximent, [[1542]]-[[1942]]. En [[1941]] escrivia a una religiosa en qui tenia amistat: "una scientia crucis (la ciència de la creu) només pot ser entesa si es porta tot el pes de la creu. D'això estava convençuda ya des del primer instant i de tot cor he pronunciat: Au, Crux, Spes única (et salude, Cruz, única esperança nostra)". El seu estudi sobre Sant Joan de la Creu porta com a subtítol: " La ciència de la Cruz ". |
| | | |
| | | |
Llínea 155: |
Llínea 155: |
| | | |
| | | |
− | A l'alba del 7 d'agost ix una expedició de 987 judeus cap a Auschwiz. El 9 d'agost sor Teresa Benedicta de la Cruz, junt en la seua germana Rosa i molts atres del seu poble, va morir en les càmares de gas d'Auschwiz. | + | A l'alba del [[7 d'agost]] ix una expedició de 987 judeus cap a Auschwiz. El [[9 d'agost]] sor Teresa Benedicta de la Cruz, junt en la seua germana Rosa i molts atres del seu poble, va morir en les càmares de gas d'Auschwiz. |
| | | |
| | | |
Llínea 162: |
Llínea 162: |
| ==Beatificació== | | ==Beatificació== |
| | | |
− | En Colònia l'1 de maig de 1987, fon beatificada i l'Església li va rendir honors, per dir-ho en paraules del Sum pontífex Joan Pau II. | + | En Colònia l'[[1 de maig]] de [[1987]], fon beatificada i l'Església li va rendir honors, per dir-ho en paraules del Sum pontífex [[Joan Pau II]]. |
| | | |
| {{cita|'''"una filla d'Israel, que durant la persecució dels nazis va permanéixer, com catòlica, unida en fe i amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, i, com a judia, al seu poble ". }} | | {{cita|'''"una filla d'Israel, que durant la persecució dels nazis va permanéixer, com catòlica, unida en fe i amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, i, com a judia, al seu poble ". }} |