1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|Campeche (desambiguació)}} '''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de Distrit Federal conformen les [[Organisació terr...».
{{atres usos|Campeche (desambiguació)}}
'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]].
Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la [[península de Yucatán]]. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la [[península de Yucatán]].
== Geografia física ==
L'estat de Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].
=== Municipis de l'estat ===
L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.
=== El pal de tint ===
Els mayes van conéixer i van aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que van distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en la història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional davall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se van aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això van prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en quantitats considerables a la [[península ibèrica]].
=== La fusta ===
Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.
=== El chiclet ===
En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i després era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.
==L'economia de Campeig hui==
La [[economia]] de Campeig se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.
== Veja també ==
* [[Organisació territorial de Mèxic]]
* [[Península de Yucatán]]
* [[República de Yucatán]]
== Referències ==
{{listaref|2}}
== Enllaços externs ==
* [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig]
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit]
[[Categoria:Campeche| ]]
[[Categoria:Península de Yucatán]]
'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]].
Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la [[península de Yucatán]]. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la [[península de Yucatán]].
== Geografia física ==
L'estat de Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].
=== Municipis de l'estat ===
L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.
=== El pal de tint ===
Els mayes van conéixer i van aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que van distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en la història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional davall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se van aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això van prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en quantitats considerables a la [[península ibèrica]].
=== La fusta ===
Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.
=== El chiclet ===
En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i després era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.
==L'economia de Campeig hui==
La [[economia]] de Campeig se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.
== Veja també ==
* [[Organisació territorial de Mèxic]]
* [[Península de Yucatán]]
* [[República de Yucatán]]
== Referències ==
{{listaref|2}}
== Enllaços externs ==
* [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig]
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit]
[[Categoria:Campeche| ]]
[[Categoria:Península de Yucatán]]