Llínea 55: |
Llínea 55: |
| '''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]]. | | '''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]]. |
| | | |
− | Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]]. | + | Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]]. |
| | | |
| La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]]. | | La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]]. |
Llínea 74: |
Llínea 74: |
| Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, [[marfil]] i [[esclaus]]. | | Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, [[marfil]] i [[esclaus]]. |
| | | |
− | [[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left| Castell d'[[Elmina]].]] | + | [[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]] |
| En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]. | | En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]. |
| | | |
− | Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses. | + | Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses. |
| | | |
| Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref> | | Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref> |
Llínea 92: |
Llínea 92: |
| Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]]. | | Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]]. |
| | | |
− | [[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de 2008. | + | [[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]]. |
| | | |
| == Organisació polític-administrativa == | | == Organisació polític-administrativa == |
− | [[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px| Mapa polític de Ghana]] | + | [[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px|<center>Mapa polític de Ghana</center>]] |
| Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s. | | Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s. |
| | | |
Llínea 121: |
Llínea 121: |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
| | | |
− | [[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px| Cort Suprema de Ghana.]] | + | [[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px|<center>Cort Suprema de Ghana.</center>]] |
| Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth). | | Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth). |
| | | |
Llínea 134: |
Llínea 134: |
| L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles. | | L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles. |
| | | |
− | [[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb| Casa del Cacau, en [[Sunyani]].]] | + | [[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]] |
| Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> | | Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> |
| | | |
Llínea 142: |
Llínea 142: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | [[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb| Image satelital de Ghana]] | + | [[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb|<center>Image satelital de Ghana</center>]] |
| Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m. | | Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m. |
| | | |
Llínea 176: |
Llínea 176: |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |
− | [[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right| Franges de teixit kente]]. | + | [[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right|<center>Franges de teixit kente.</center>]] |
| Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]]. | | Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]]. |
| | | |
Llínea 186: |
Llínea 186: |
| | | |
| === Arquitectura === | | === Arquitectura === |
− | [[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb| Castell de [[Cape Coast]].]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref> | + | [[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb|<center>Castell de [[Cape Coast]].</center>]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref> |
| | | |
| === Gastronomia === | | === Gastronomia === |
| | | |
| | | |
− | Plàtano, fesols rojos, cacauets, [[Manihot esculenta|casava]], arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa | + | [[Plàtano]], fesols rojos, [[cacauet|cacauets]], [[Manihot esculenta|casava]], [[arròs]], [[tomaca]] i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa |
| | | |
− | [[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left| Lloc de venda de peix en Nyakrom.]] | + | [[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left|Lloc de venda de peix en Nyakrom.]] |
− | Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada. | + | Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de [[dacsa]], cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada. |
| | | |
| Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref> | | Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref> |
| | | |
− | Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent. | + | Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent. |
| | | |
| Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''. | | Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''. |
Llínea 208: |
Llínea 208: |
| La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze. | | La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze. |
| | | |
− | [[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px| Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].]] | + | [[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]] |
| El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]]. | | El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]]. |
| | | |