320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 97:
Llínea 97: + + + + + + + +
→Etapes de la república
* Govern de coalició republicano-socialista, presidit per Azaña (16 de ecembre de 1931).
* Govern de coalició republicano-socialista, presidit per Azaña (16 de ecembre de 1931).
* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba antilaicista en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió acidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la gerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposada al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.
* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba antilaicista en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió acidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la gerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposada al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.
* En el mes de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va ocnseguir el seu propòsit d eparalisar el servici a nivell nacional, puix només va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]]degut en grna part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la legalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracasar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació del Eixèrict -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.
* Oposició crítica d'oficials a la reforma de racionalisació del eixèrcit del ministre de la Guerra Azaña, motivada pel tancament de vàries acadèmies militars, entre les que va destacar la de [[Saragossa]]. Si be un gran número d'alts manaments reconeixia el excés d'oficials en comparació en la grandària real del Eixèrcit, molts d'ells, conservadors, consideraven les mides massa radicals puix els suponia una clara pèrdua de privilegis.
* En setembre de 1931 el proyecte d'Estatut Vasc, recolzat per carlistes i nacionalistes vascs, és rebujat en les Corts Constituyents per sobrepasar els llímits constitucionals.
* El govern republicà presidit per Manuel Azaña realisa reformes en educació en la fi de fer efectiva l'escolarisació de tota la població, segons preveïa la Llei Claudio Moyano d'Instrucció Pública (1857), ampliant l'edat escolar. Per a complir l'artícul 26 de la Constitució republicana, es va decretar la disolució de la Companyia de Jesús. El decret no va afectar a la propietat de l amateixa, pero si va supondre l'exclaustració dels jesuïstes que regentaven institucions docents; centres com l'Universitat de Comillas conseguiren mantidnre la seua activitat, pero atres varen haver de cesar la seua activitat. Entre els afectats estigueren centres d'estudis superiors tan renomenats com l'Universitat Pontífica de Comillas, l'Institut Químic i el Laboratori Biològic de Sarrià, l'Institut Catòlic d'Arts i Indústria de Madrit, el Centre Escolar i Mercantil de Valéncia, els observatoris de Roquetes i Granda, les Facultats de Lletres i Universitat Comercial de Deusto, per llavors única Facultat de Ciències Econòmiques d'Espanya, que no tornaria a obrir les seues aules fins al franquisme.