Canvis

== Història ==

== Història ==

El partit es creà en [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]], no obstant, tradicionalment ha rebut més apoyo en la província de Valéncia, en resultats discrets en [[Castelló]] i sense èxit en [[Alacant]].

El partit es creà en [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]].

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicente González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicente González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular|PP]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte amb este partit.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular|PP]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de València]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació Salvador Ortells.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de València]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

==Escissions==

==Escissions==

UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de [[1994]] que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]], [[Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana]] i  [[Unió de Progres]], integrats en el [[PP]].

UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de [[1994]] que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]], [[Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana]] i  [[Unió de Progrés]], integrats en el [[PP]].

A pesar de totes estes escissions, [[Jose Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionalista, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

A pesar de totes estes escissions, [[Jose Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionalista, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.