621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Pere Antoni Beuter''' (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular. D'orige ...».
'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exégeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.
D'orige [[Alemanya|alemany]] estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]).
Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part, inédita, que no ha segut encontrada.
== Obres ==
*''Primera part de la història de Valéncia'' (en valencià)
*''Segunda parte de la crónica general de España'' (en castellà)
*''Caerimoniae ad Missam''
*''Annotaciones decem ad sacram scripturam''
*''Judicium in confessiones sacerdotum''
[[Categoria:Escritors valencians]]
D'orige [[Alemanya|alemany]] estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]).
Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part, inédita, que no ha segut encontrada.
== Obres ==
*''Primera part de la història de Valéncia'' (en valencià)
*''Segunda parte de la crónica general de España'' (en castellà)
*''Caerimoniae ad Missam''
*''Annotaciones decem ad sacram scripturam''
*''Judicium in confessiones sacerdotum''
[[Categoria:Escritors valencians]]