| '''Bernat Boades''', és el [[pseudònim]], que usà un falsificador català a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable. | | '''Bernat Boades''', és el [[pseudònim]], que usà un falsificador català a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable. |
− | L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]), com si fora un original inèdit de [[1420]]. | + | L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]), com si fora un original inèdit de [[1420]]. |
− | De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l’[[Archiu de la Corona d’Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]]) | + | De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l’[[Archiu de la Corona d'Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]]) |