Canvis

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el  [[paleògraf]]  pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga literatura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per  l’archiver [[Gaspar Roig i Jalpi]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpi feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en 1950.

Fon el  [[paleògraf]]  pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga literatura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per  l’archiver [[Gaspar Roig i Jalpi]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpi feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les Regles fan que els propis defensors de les ''Regles'' seguixquen sense poder concretar l'autoría i datació d'estes, aplegant fins a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les ''Regles'' fan que els propis defensors d'estes, seguixquen sense poder concretar una autoría i datació coherents; aplegant a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí sense repars a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

===Lapsus que descarten a Fenollar===

===Lapsus que descarten a Fenollar===

*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre escrivien en vers, i en la mateixa mètrica.

*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre escrivien en vers, i en la mateixa mètrica.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles''. Si les ''Regles'' foren un desafiu de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles d'esquivar vocables''. Si les ''Regles'' foren un desafiu intelectual o lliterari de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les Regles estàn d'acort.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les ''Regles'' estàn d'acort.

*El propi fet de que les Regles parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "d" a “t”, i Fenollar no era una excepció: ''“reverent mestre”'' (Bernat Fenollar: ''Lo passi en cobles'', Valéncia, 1493)

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*Moltes regles censuren formes les valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i  pobresa”''. Estes incoherències, ''per se'', ya descarten l’autoría de Fenollar.

 

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i  pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

===Lapsus que descarten a Pau===

===Lapsus que descarten a Pau===

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”''  (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, 1491).

 

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”''  (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, [[1491]]).

 

 

 

 

 

 

*Segons els defensors de les ''Regles'', estes pretenien ser un vocabulari llatinisant; pero estes igual recomanen una paraula poc etimològica front ad un sinònim més etimològic (com ''“sarments”'' en lloc de ''“vits”''), que lo contrari. És dir, que les ''Regles'' estàn fetes de forma arbitrària i no encaixen ni en un criteri etimologiste, geollíngüístic (diatópic o dialectològic) ni sociollingüístic (diastrátic o de nivells del llenguage).

*Carbonell sempre usa tant “jaquir” com “lexar”, pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.

*El manuscrit atribuïx sa autoria ad' ''“altres hòmens diserts catalans e valenctians e prestantísims trobadors (…) e altres perfetament pronuntiants lo vulgar català”''; pero, si (supostament) colaboraren tants experts en sa redacció, ¿Per qué les ''Regles'', unes prescripipcions supostament fetes per ad ''“esquivar vocables o mots grossers o pagessívols”'', contenen tants erros ''“grossers i pagessívols”''?