621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.
Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.
== Una autoría ambigüa ==
En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.
Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les Regles fan que els propis defensors de les ''Regles'' seguixquen sense poder concretar l'autoría i datació d'estes, aplegant fins a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.
===Lapsus que descarten a Fenollar===
*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre escrivien en vers, i en la mateixa mètrica.
*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles''. Si les ''Regles'' foren un desafiu de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.
*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les Regles estàn d'acort.
*El propi fet de que les Regles parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "d" a “t”, i Fenollar no era una excepció: ''“reverent mestre”'' (Bernat Fenollar: ''Lo passi en cobles'', Valéncia, 1493)
*Moltes regles censuren formes les valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i pobresa”''. Estes incoherències, ''per se'', ya descarten l’autoría de Fenollar.
===Lapsus que descarten a Pau===
*Est humaniste català, desenrrollà sa obra en [[Itàlia]] i escrivia habitualment en [[idioma llatí|llatí]].
===Lapsus que descarten a Carbonell===
*Carbonell sempre escrivia ''"Gyrona"'' i no ''"Gerona"''. En sa obra ''Chróniques d’Espanya'', que Carbonell redactà durant la suposta compilació de les ''Regles'', sempre apareix "Gyrona" en referència a [[Girona]]; pero la regla (132) censura escriure ''“Gyrona per Gerona”''.
*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).
*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”'' (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, 1491).
*Carbonell sempre usa tant “jaquir” com “lexar”, pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*BADIA I MARGARIT, MIQUEL, “Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols” Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana. En el Boletín de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950) Ampliat en dos artículs en 1951 i 1952.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==