Canvis

|}

|}

|}

|}

'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  

'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  

Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància  orbital]].

Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], en dos de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, en la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu periodo[[toanslació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància  orbital]].

Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que  Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].

Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que  Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].

== Formació de Mercuri ==

== Formació de Mercuri ==

Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  

Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  

*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.

*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al nucleu com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.

*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>

*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>