Canvis

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|Mapa de les províncies]]

[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|<center>Mapa de les províncies</center>]]

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen davall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen davall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Image:By-map.png|thumb|200px|mapa de Burundi]]

[[Image:By-map.png|thumb|200px|<center>mapa de Burundi</center>]]

Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m.

Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m.

Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu davall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acord en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />  

Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu davall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acord en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />  

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any 1997. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].

Burundi és un dels membres de la [[Comunitat Africana Oriental]], i també membre potencial de la futura [[Federació Africana Oriental]].

Burundi és un dels membres de la [[Comunitat Africana Oriental]], i també membre potencial de la futura [[Federació Africana Oriental]].

== Demografia ==

== Demografia ==

[[Image:Burundi-Demography.png|250px|thumb|evolució demogràfica de Burundi]]

[[Image:Burundi-Demography.png|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Burundi</center>]]

[[Image:800px-Karuzi Burundi goats.jpg|thumb|200px|left|Grup de dònes burundeses criant cabres]]

[[Image:800px-Karuzi Burundi goats.jpg|thumb|200px|left|Grup de dònes burundeses criant cabres]]

== Cultura ==

== Cultura ==

[[Image:800px-Gitega drums.jpg|thumb|right|Tambors gitega]]

[[Image:800px-Gitega drums.jpg|thumb|right|<center>Tambors gitega</center>]]

La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn només es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.<ref>[http://www.Cp-pc.ca/english/Burundi/eating.Html Eating the Burundian Way]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>

La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn només es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.<ref>[http://www.Cp-pc.ca/english/Burundi/eating.Html Eating the Burundian Way]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>

El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref>

El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref>

[[Image:Le Match.jpg|thumb|left|Fútbol en Burundi]]

[[Image:Le Match.jpg|thumb|left|<center>Fútbol en Burundi</center>]]

El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref>

El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref>