26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 25:
Llínea 25: − + Llínea 43:
Llínea 43: − + Llínea 55:
Llínea 55: − + − + Llínea 64:
Llínea 64: − + Llínea 71:
Llínea 71: − + − + − + + − + − + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Convento Alameda001.jpg|300px|rigth|thumb|Convent de Sant Joan de la Rivera en l'Alameda de Valéncia, en el sigle XIX]]
[[File:San Juan del Hospital.JPG|300px|rigth|thumb|Convent de Sant Joan de la Rivera en l'Alameda de Valéncia, en el sigle XIX]]
[[Image:Medalla Sant Pasqual003.jpg|300px|rigth|thumb|<center>Medalla M.I. Confraria Sant Pasqual Baylón</center>]]
[[File:Medaglia posa della prima pietra Chiesa SS. Concezione di Airola - Fronte.jpg|300px|rigth|thumb|<center>Medalla M.I. Confraria Sant Pasqual Baylón</center>]]
[[Image:San Pascual puente del mar.JPG|300px|rigth|thumb|San Pasqual i la Mare de Deu en el pont del Mar de Valéncia]]
[[Archiu:San Pascual puente del mar.jpg|300px|rigth|thumb|San Pasqual i la Mare de Deu en el pont del Mar de Valéncia]]
[[Image:Valencia grabado de 1800 pont del mar y Sant Joan de la Ribera alameda.jpg|300px|rigth|thumb|Convent de Sant Joan de la Rivera i pont del Mar]]
[[Archiu:Resantp.jpg|300px|rigth|thumb|<center>Image de [[taulellets]] de Sant Pasqual Baylón, en el Monasteri de San Pascual Baylón en [[Vilarreal]]</center>]]
També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]]''', de Valéncia.
També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de [[Valéncia]].
La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula papal de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.
La [[confraria]] fon fundada en [[1730]] per una Bula [[Papa|papal]] de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.
En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans van ser expulsats del convent i la confraria va passar a la [[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'Església original quan en [[1845]] es va restituir el cult.
En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a l'[[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult.
Anys després, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.
Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.
Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, van reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a [[1898]] que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.
Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a l'any [[1898]] en que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.
El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui.
El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui.
La confraria tenia un altar de la seua propietat en la parròquia de [[Sant Joan de la Ribera]] des de [[1902]].
La confraria tenia un altar de la seua propietat en la parròquia de [[Sant Joan de la Ribera]] des de [[1902]].
La talla fon realisada per l'escultor [[Melitó Comes]] en un cost de 2.000 pessetes de la seua época.
La talla fon realisada per l'escultor [[Melitó Comes]] en un cost de 2.000 [[pessetes]] de la seua época.
Era un [[Altar Privilegiat Perpetu]].
Era un [[Altar Privilegiat Perpetu]].
* El capeller (encarregat de l'altar).
* El capeller (encarregat de l'altar).
La Junta estava constituïda per voluntaris que pagaven més quota (5 pessetes enfront de les 3 ordinàries). Estos passaven per torns a ser [[clavaris]] pagant de la seua bojaca les festes i en els anys de la guerra només l'almoina del sermó de la festa principal.
La Junta estava constituïda per voluntaris que pagaven més quota (5 pessetes enfront de les 3 ordinàries). Estos passaven per torns a ser [[clavaris]] pagant de la seua bojaca les festes i en els anys de la guerra a soles l'almoina del sermó de la festa principal.
==La festa històrica==
==La festa històrica==
El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.
El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.
Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de dolçaines pels carrers i tir de focs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de musica, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova església''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.
Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de [[dolçaina|dolçaines]] pels carrers i tir de fòcs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de música, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova iglésia''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.
Actualment les festes són menys suntuoses en ho extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i la resta de focs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de musica i un recorregut més curt.
Actualment les festes són menys suntuoses en lo extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i el restant de fòcs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de música i un recorregut més curt.
==La festa hui i activitats==
==La festa hui i activitats==
* [[Dijous]] eucarístics, torns de vela tots els dijous de l'any per mig de torns de 18'30 a 20´00
* [[Dijous]] eucarístics, torns de vela tots els dijous de l'any per mig de torns de 18'30 a 20´00
* Dos misses mensuals el 2 i 17 de cada mes per la Confraria i els difunts de la mateixa.
* Dos misses mensuals el 2 i 17 de cada més per la Confraria i els difunts de la mateixa.
* Novena de Sant Pasqual Baylon (del 8 al 16 de maig, a les 19:00).
* Novena de Sant Pasqual Baylon (del 8 al 16 de maig, a les 19:00).
* Festa de Sant Pasqual Baylon el 17 de maig.
* Festa de Sant Pasqual Baylon el 17 de maig.
* Elaboració d'un bolletí divulgatiu sobre Sant Pasqual i el [[Santíssim Sacrament]].
* Elaboració d'un bolletí divulgatiu sobre Sant Pasqual i el [[Santíssim Sacrament]].
==Bibliografia==
== Vore també ==
* Confraria de Sant Pascual Baylón, El Pastorcico, número 1, maig 2008.
* [[Sant Pascual Baylón]]
* Teixidor, Antiguetats de Valéncia, Tom I p. 91.
* [[Basílica de Sant Pasqual Baylón]] ([[Vilarreal]])
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]])
== Referencies ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia)}}
* [https://books.google.es/books?id=GFjJA0RTqTkC&hl=es&pg=PA16#v=onepage&q&f=false Salmeron, Fr. Pascual (1858). Vida virtudes y maravillas del santo del Sacramento S.Pascual Bailon. Valéncia: Librería de Juan Mariana]
== Bibliografia ==
* Confraria de Sant Pascual Baylón, El Pastorcico, número 1, maig 2008
* Guim Castro, Ladislao. San Pascual Baylón : celestial patrono de los congresos eucarísticos (en [[castellà]]). Vich ; Barcelona: Barcelona : Seráfica, 1952. OCLC 865258788
* Teixidor, Antiguetats de Valéncia, Tom I p. 91
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sant Joan de l'Hospital (Valencia)}}
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de Sant Pasqual Baylón], en el portal de l'orde franciscana.
[[Categoria:Confraries i germandats]]
[[Categoria:Confraries i germandats]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]