320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 119:
Llínea 119: − +
→Història
== Història ==
== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans van passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on Jaume I va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on Jaume I va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mijan sigle XV. Va ser en [[1366]] quan la image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mijan sigle XV. Va ser en [[1366]] quan la image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.