320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 58:
Llínea 58: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
** [[ríu Camesa]]
** [[ríu Camesa]]
Per lo que es pot apreciar Cantàbria és l'única comunitat autònoma que els seus rius desemboquen en cada u dels tres mars que rodegen la [[Península Ibèrica]], sent conegut per ell el Pico Tres Mares, en la zona de Campoo, des de on naixen tres rius que van a parar als tres mars que rodegen la península ibèrica.
== Vegetació ==
Les diverses altituts de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2600 msnm de La Montaña, fent que la diversitat vegetal siga gran i existixca un ampli número de biotopos. Cantàbria té una [[vegetació]] eurosiberiana, dins de la [[província]] Atlàntica. Se caracterisa per tindre [[bosc|boscs]] d'espècies frondoses i [[caducifoli|caducifolies], com son el [[roure]] i el [[faig]]. No obstant l'acció humana des de temps remots ha favorit la creació de [[past|pasts]], propiciant grans superfícies de pastiçals i praderies que alimenten al ganado [[vacú]].
Els [[prat|prats] de pasts s'intercalen en plantacions d'[[eucaliptus]] ([[Eucalyptus globulus]]) i chicotetes masses de boscs autòctons de roures i faig.
La part meridional de Cantàbria, ya dins de la comarca de Campoo i llimitant en la meseta castellana, es caracterisa per tindre un paisage de transició cara a una vegetació seca, convivint varietats biclimatiques atlàntiques i mediterrànees. La seua diversitat vegetal està propiciada per localisar-se en el llímit del domini biogeogràfic mediterràneu, lo que fa que existixen [[espècie|espècies]] pròpies d'este [[bioclima]], com son la [[carrasca] o el [[alborcer]], localisats en sols calcàreus poc desenrollats i de escassa humitat.
En Cantàbria es poden diferenciar varis nivells florístics:
*La franja llitoral, representada per arenals i dunes en una vegetació reduïda. Junt ad ells els escalonats en vegetació herbàcea exclusiva d'estes zones.
*La marina, franja costera que arriba fins els 500 metros d'altitut i que originalment ho constituïen boscs caducifolis en espècies mixtes: [[fleix]], [[tiler]], [[llorer]], [[avellaner]], [[erable]], [[roure]], [[àlber]], [[abedull]], [[carrasca]], etc. Els màrgens fluvials estaven poblats per boscs de ribera d'alisos i salzes. Hui en dia estos boscs primitius han desaparegut casi en la seua totalitat, deixant masses forestals autòctones de caràcter residual en zones de difícil cultiu. En la seua substitució apareixen les [[prat|praderies]], zones de past molt productives per el [[clima]] i que sustenten l'economia rural de Cantàbria. Junt ad ells apareixen grans repoblacions monoespecífiques d'[[eucaliptus]] destinades a l'[[indústria]] paperera i que des de alguns ambients escomencen a ser qüestionades.
[[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]]
* Els nivells mijos de la Montanya, de 500 a 1100 msnm estan colonisats per boscs monoespecífics de roure ([[quercus robur]] i [[quercus petraea]]) en aquelles ales de montanya en major insolació. En les zones d'ombria i sobre tot a partir dels 800 msnm, destaquen els boscs de [[Fagus sylvatica|faig]] i d'a on sol apareixer el [[Ilex auifolium|grevoler]] que produïx fruts comestibles en época hivernal i que son quasi l'únic sustent per a moltes espècies animals.
[[Imagen:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Picss d'Europa]]. Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]
(Artícul encara per terminar)
(Artícul encara per terminar)
[[Categoria: Comunitats Autònomes]]
[[Categoria: Comunitats Autònomes]]
[[Categoria: Cantàbria]]
[[Categoria: Cantàbria]]
[[Categoria: Espanya]]
[[Categoria: Espanya]]