320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: − + − + − * La Montanya. És una llarga barrera de montanyes abruptes paralela al mar que componen part de la cordillera Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per rius de caràcter torrencial, de gran poder erosiu i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents comarques naturals de la regió be delimitades físicament per els cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo. A la montanya perteneix la serra del Escut, cordó montanyos d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura qeu mos desplassem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els valls i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepasen la majoria 2.500 metros i on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.+ − + + +
→Relleu
=== Relleu ===
=== Relleu ===
Cantàbria és una regió de caràcter montanyós i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% de inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:
Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% de inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:
*La Marina. Una franja costera de valls baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que son trencats per la aparició de desembocadures de rius generant ries i plages. En el llitoral de la regió destaca la Bahia de Santander. Per el sur la marina llimita en la montanya.
*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que son trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la Bahia de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.
[[Image:Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que mos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]
* Camp i els valls del sur. L'atra comarca que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un clima més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per el abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.
* La Montanya. És una llarga barrera de [[montanya|montanyes]] abruptes paralela al mar que componen part de la [[cordillera]] Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per [[riu|rius]] de caràcter torrencial, de gran poder [[erosió|erosiu]] i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents [[comarca|comarques]] naturals de la regió be delimitades físicament per els cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo. A la montanya pertany la [[serra]] del Escut, cordó montanyos d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura que mos desplacem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els [[vall|valls]] i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepasen la majoria 2.500 metros i on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.
* Camp i els valls del sur. L'atra [[comarca]] que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un [[clima]] més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per el abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.
== Climatologia ==
== Climatologia ==