Llínea 2:
Llínea 2:
El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]].
El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]].
−
Té les orelles llargues en pèl de color [[gris]] generalment , pero també pot ser [[negre]] o [[blanc]], en les cames posteriors de quatre [[dit|dits]], més llargues que les anteriors, en cinc dits.
+
== Etimologia ==
+
El terme orycto ve del [[grec]] ορυκτός (oriktós ‘[ex]cavat, desenterrat’) i est d'ορύσσειν (orý ssein ‘cavar’), fent referència a les costums excavadores característiques d'esta espècie en estat salvage, mentres que el terme grec λαγός (llac) significa estrictament ‘llebre’.
−
Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.
+
Per a descobrir l'orige del nom de l'espècie, aixina com del seu nom comú, cal remontar-se fins a alguns [[Sigle|sigles]] abans de [[Crist]]. El conill era un animal desconegut per als [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] de l'Antiguetat que varen visitar la [[península ibèrica]]. L'historiador grec Polibio ([[sigle II a. C.]]) ho descriu per primera volta. El seu nom vernàcul, conill, prové del terme íber (o «prerromà», segons el Diccionari de la llengua espanyola) ký niklos (κύνικλoς), que despuix va derivar al terme [[llatí]] cuniculus, i a l'espanyol conill.
+
== Descripció ==
+
Té les orelles llargues en pèl de color [[gris]] generalment , pero també pot ser [[negre]] o [[blanc]], en les cames posteriors de quatre [[dit|dits]], més llargues que les anteriors, en cinc dits. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage.
+
+
== Hàbitat ==
+
Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.
+
+
En estat salvage, viu en àrees seques pròximes al nivell de la mar en un sol arenenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscs encara que preferixen camps extensos coberts per xares a on poden amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous métodos de llaurat inclouen la destrucció de caus de conills. A pesar d'això, esta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps d'herba o inclús cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles a on s'alimenten de [[lletuga]], grans o raïls el fi de les quals era l'ingesta humana.
+
== Referéncies ==
== Referéncies ==
* Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»
* Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»