Llínea 1: |
Llínea 1: |
| <br>{{en desenroll}} | | <br>{{en desenroll}} |
| | | |
− | En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoría teorisats i desenrrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat. | + | En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat. |
| | | |
| == Nacionalisme espanyol == | | == Nacionalisme espanyol == |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| [[Image:Bandera_espanya.svg|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]] | | [[Image:Bandera_espanya.svg|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]] |
| | | |
− | El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Española]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]] | + | El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Española]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]] |
| | | |
| | | |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| == Nacionalisme vasc == | | == Nacionalisme vasc == |
| [[Image:Bandera vasca.png|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]] | | [[Image:Bandera vasca.png|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]] |
− | El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola). | + | El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territori compren l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola). |
| | | |
| == Nacionalisme català == | | == Nacionalisme català == |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| === Pancatalanisme === | | === Pancatalanisme === |
| {{AP|Pancatalanisme}} | | {{AP|Pancatalanisme}} |
− | El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nacio catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. Al comenáment en el [[sigle XX]] del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de [[Catalunya]], [[Andorra]], [[Perpinyà]] i [[l'Alguer]]. El [[català]] en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]]. | + | El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. A l'escomençament en el [[sigle XX]] del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de [[Catalunya]], [[Andorra]], [[Perpinyà]] i [[l'Alguer]]. El [[català]] en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]]. |
| | | |
− | Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitantse de els fets històrics i obres lliteràries de les [[Illes Balears]], el [[Regne de Valéncia]] i poc a poc del [[Regne d'Aragó]]. | + | Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se de els fets històrics i obres lliteràries de les [[Illes Balears]], el [[Regne de Valéncia]] i poc a poc del [[Regne d'Aragó]]. |
| | | |
− | Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme fomentat per l'ensayiste [[Joan Fuster]] recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]]. | + | Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme fomentat per l'ensagiste [[Joan Fuster]] recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]]. |
| | | |
| == Nacionalisme Gallec == | | == Nacionalisme Gallec == |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals: | | Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals: |
| | | |
− | *La majoritaria, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal. | + | *La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal. |
| *Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista. | | *Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista. |
| | | |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | | |
| | | |
− | El [[valencianisme]] és l'ideologia que defén la soberanía [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està formàt per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valencianoparlant com la castellanoparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme. | + | El [[valencianisme]] és l'ideologia que defén la sobirania [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està formàt per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme. |
| | | |
| A nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]]. | | A nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]]. |
| | | |
| === Nacionalisme valencià i el [[Carche]] === | | === Nacionalisme valencià i el [[Carche]] === |
− | Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol sa anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. Lo únic que voldría el valencianisme és asegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche. | + | Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol sa anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. Lo únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche. |
| | | |
| === Nacionalisme valencià i Requena-Utiel === | | === Nacionalisme valencià i Requena-Utiel === |
− | El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més, pero respectant els seus origens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià. | + | El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més, pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià. |
| | | |
| == Més nacionalismes == | | == Més nacionalismes == |
− | Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escasa repercusió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya. | + | Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya. |
| | | |
| [[Categoria:Nacionalisme]] | | [[Categoria:Nacionalisme]] |
| [[Categoria:Espanya]] | | [[Categoria:Espanya]] |