Canvis

== Economia ==

== Economia ==

L'economia de Castalla es basa en la indústria del [[joguet]] (com les seues veïnes [[Onil]] i [[Ibi]]), dels [[material de construcció|materials de construcció]], del [[moble]] i de la [[metalúrgia]] en fret, a banda de en l'agricultura ([[armeler]]s, [[olivera]]s, [[Vinya|vinyes]]), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interessant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspacho i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foya de Castalla").

L'economia de Castalla es basa en la indústria del [[joguet]] (com les seues veïnes [[Onil]] i [[Ibi]]), dels [[material de construcció|materials de construcció]], del [[moble]] i de la [[metalúrgia]] en fret, a banda de en l'agricultura ([[armelers]], [[oliveres]], [[raïm|vinyes]]), activitat tradicional que ocupa gran part del terme. També és interessant l'aposta que s'està fent pel turisme rural i la el reconeiximent a la seua gastronomia (la ruta del gaspacho i els gelats de "Ca Pana" menjats en tota la "Foya de Castalla").

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]]''', construït entre els sigles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, el més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del sigle XIII fins al sigle XV d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]]''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[segle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, el més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als sigles XVII, XVIII i XIX

*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]

*'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]]''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del sigle XIII. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'església de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de la image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat.

*'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]]''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'església de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de la image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat.

*'''Església de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central.

*'''Església de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central.

*'''[[Casa consistorial de Castalla|Ajuntament]]''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan del [[sigle XVII]].  

*'''[[Casa consistorial de Castalla|Ajuntament]]''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan del [[sigle XVII]].  

*'''Convent dels Franciscans Mínims''': construït en estil [[Neoclàssic]], es va construir entre mitan del sigle XVIII i 1810.

*'''Convent dels Franciscans Mínims''': construït en estil [[Neoclàssic]], es va construir entre mitan del sigle XVIII i [[1810]].

== Festes ==

== Festes ==

Les festes majors són les festes de [[Moros i Cristians]], que se celebren de l'1 al 4 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Soletat, la patrona de la localitat.

Les festes majors són les festes de [[Moros i Cristians]], que se celebren de l'1 al 4 de [[setembre]] en honor a la Mare de Deu de la Soletat, la patrona de la localitat.

En elles participen 7 comparses, quatre del bando cristià i tres del bando moro. Per part del bando cristià estan els Mariners, els Masers, els Pirates i els Cristians. Per part del bando moro estan els Moros Nous ''(Moros grocs),'' Els Moros Vells ''(Moros Blaus)'' i els Mudéixars ''(Moros Verts).''

En elles participen 7 comparses, quatre del bando cristià i tres del bando moro. Per part del bando cristià estan els Mariners, els Masers, els Pirates i els Cristians. Per part del bando moro estan els Moros Nous ''(Moros grocs),'' Els Moros Vells ''(Moros Blaus)'' i els Mudéixars ''(Moros Verts).''

El calendari festiu de Castalla és ampli i interessant; a destacar les fogueres de San Francesc, Sant Isidre (15 de maig) i la seua fira, el Bouet de la Sanc el 5 de juliol, Sant Jaume el 25 de juliol i del 14 al 17 d'agost, La Vaca, en honor de Sant Roc.

El calendari festiu de Castalla és ampli i interessant; a destacar les fogueres de San Francesc, Sant Isidre ([[15 de maig]]) i la seua fira, el Bouet de la Sanc el [[5 de juliol]], Sant Jaume el [[25 de juliol]] i del 14 al 17 d'[[agost]], La Vaca, en honor de Sant Roc.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i tomaca i ceba sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.  

El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i [[tomaca]] i [[ceba]] sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit.  

Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato.

Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato.