Canvis

[[Image:800px-Fr 1617-Schlegel 19var.jpg|thumb|150px|right|Monedes]]

[[Image:800px-Fr 1617-Schlegel 19var.jpg|thumb|150px|right|<center>Monedes</center>]]

[[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|Moneda de dos dinars]]

[[Image:Monedes.jpg|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]]

'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a medida de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes es denomina [[Numismàtica]].

'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a medida de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes es denomina [[Numismàtica]].

En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900&nbsp;a.&nbsp;C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900&nbsp;a.&nbsp;C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700&nbsp;a.&nbsp;C.) acunyà monedes de mig sicle".  

En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900&nbsp;a.&nbsp;C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900&nbsp;a.&nbsp;C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700&nbsp;a.&nbsp;C.) acunyà monedes de mig sicle".  

En China, en la regió de l'antic regne de Loulan, en 1979 i 1980 van ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir que haurien sigut acunyades abans de l'any 5000&nbsp;a.&nbsp;C.ggg

En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] van ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir que haurien sigut acunyades abans de l'any 5000&nbsp;a.&nbsp;C.ggg

== La moneda ==

== La moneda ==

* [[Leonardo Da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.

* [[Leonardo Da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.

* En 1553, un ingenier alemany cridat Brücher dissenyà dos màquines que van vindre a revolucionar la fabricació de moneda.

* En [[1553]], un ingenier alemany cridat Brücher dissenyà dos màquines que van vindre a revolucionar la fabricació de moneda.

Les dos màquines foren:

Les dos màquines foren:

* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.

* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.

* Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable.

* Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable.

Després d'este periodo no hi ha gran canvis fins al sigle XIX quan en 1830, l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora.

Després d'este periodo no hi ha gran canvis fins al [[sigle XIX]] quan en [[1830]], l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora.

L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova.

L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova.