32 103
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' (Le Roncole, Busseto, Itàlia, 10 d'octubre de 1813 -…»
'''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' ([[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]], [[10 d'octubre]] de [[1813]] - [[Milà]], [[Itàlia]], [[27 de giner]] de [[1901]]), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de [[Gioachino Rossini|Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], i la corrent del verisme i [[Giacomo Puccini|Puccini]].
En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal.
Sorprengué al món musical en retornar, despuix del seu èxit en l'òpera ''Aida'' ([[1871]]), en tres obres mestres tardanes: el seu ''Rèquiem'' ([[1874]]) i les òperes ''Otelo'' ([[1887]]) i ''Falstaff'' ([[1893]]).
Fon l'autor d'alguns dels títuls més populars del repertori líric, com els que componen la seua trilogia popular o romàntica del seu periodo mig: ''Rigoletto'', ''El trobador'' i ''La traviata''.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Verdi Giuseppe Verdi en Wikipedia]
En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal.
Sorprengué al món musical en retornar, despuix del seu èxit en l'òpera ''Aida'' ([[1871]]), en tres obres mestres tardanes: el seu ''Rèquiem'' ([[1874]]) i les òperes ''Otelo'' ([[1887]]) i ''Falstaff'' ([[1893]]).
Fon l'autor d'alguns dels títuls més populars del repertori líric, com els que componen la seua trilogia popular o romàntica del seu periodo mig: ''Rigoletto'', ''El trobador'' i ''La traviata''.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Verdi Giuseppe Verdi en Wikipedia]