Canvis

==Història==

==Història==

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.]]

[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.  

No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[segle XIX]].  

Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.

Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.

[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|Ermita del Crist de l'Ampar.]]

[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

==Administració==

==Administració==

|}

|}

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[segle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

==Economia==

==Economia==

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen [[blat]], [[dacsa]], hortalices i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[blat]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

==Monuments==

==Monuments==

*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.  

*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[segle XVIII|Segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.  

*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.

*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.

*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

==Festes locals==

==Festes locals==

*Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  

*Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  

*Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  

*Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  

==Gastronomia==

==Gastronomia==

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i ous, [[mel]], arrop i talladetes, carns...).

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==