Canvis

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el 14 de març la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

== Administració ==

== Administració ==

== Economia ==

== Economia ==

L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el raïm de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de segles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.

L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de segles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.

S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del segle XV l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]].

S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[segle XV]] l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]].

Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'industria textil.

Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'industria textil.

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s, [[tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera.

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armelers]], [[taronja|tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.  

La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.  

En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  

En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  

En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, així com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels segles XV al XX, destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.

En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, així com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|segles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data 27 de giner de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en 1460 en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en [[1460]] en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

En els últims anys del [[segle XVI]] i principis del [[segle XVII]], se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del segle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa.

En els últims anys del [[segle XVI]] i principis del [[segle XVII]], se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del segle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa.

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del segle XVII). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del [[segle XVII]]). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

=== Atres llocs d'interés ===     

=== Atres llocs d'interés ===     

Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels segles XVIII-XIX que ho rodegen.

Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[segle XVIII|segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]] que ho rodegen.

*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).

*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).

      

      

*'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del segle XIII, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del segle XX la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.

*'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del [[segle XIII]], i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del [[segle XX]] la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.

*'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.

*'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (segle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou ([[segle XVIII]]). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'Ayelo de Malferit, Ontinyent i Bocairent. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]] i [[Bocairent]]. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  

En la ciutat d''''Albaida''' cap destacar:

En la ciutat d'Albaida cap destacar:

*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de 1994. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.

*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de [[1994]]. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.

*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.  

*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.  

*'''Festes Patronals i de [[Moros i Cristians]] en Honor a la Santíssima Verge del Remei'''.  

*'''Festes Patronals i de [[Moros i Cristians]] en Honor a la Santíssima Verge del Remei'''.  

Se celebren durant els dies 6 i 7 d'octubre en honor de la Verge del Remei. Les festes principals de la ciutat d'Albaida giren al voltant de la Verge del Remei, patrona de tots los albaidins.

Se celebren durant els dies 6 i 7 d'[[octubre]] en honor de la Verge del Remei. Les festes principals de la ciutat d'Albaida giren al voltant de la Verge del Remei, patrona de tots los albaidins.

Comencen el dia 29 de setembre en la ''arbolà'' de [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel]] i acaben el dia 11 d'octubre en els últims actes de les festes de moros i cristians que seguixen a les festes patronals.

Comencen el dia [[29 de setembre]] en la ''arbolà'' de [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel]] i acaben el dia 11 d'octubre en els últims actes de les festes de moros i cristians que seguixen a les festes patronals.

Abans del dia de Sant Miquel, se solen celebrar alguns actes de caràcter cultural com per eixemple: concursos de pintura, presentacions de llibres i atres actes de caràcter més popular com el pregó de festes o alguna carrera de motos.

Abans del dia de Sant Miquel, se solen celebrar alguns actes de caràcter cultural com per eixemple: concursos de pintura, presentacions de llibres i atres actes de caràcter més popular com el pregó de festes o alguna carrera de motos.