Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4253 bytes afegits ,  15:55 28 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
 
En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
   −
*[[Idioma valencià]]
+
== Llengües oficials ==
*[[Idioma vasc]]
+
=== Castellà ===
*[[Idioma espanyol]]
+
{{AP|Idioma castellà}}
*[[Idioma aragonés]]
+
L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
*[[Idioma català]]
+
 
*[[Idioma aranés]]
+
=== Valencià ===
*[[Idioma asturià]]
+
{{AP|Idioma valencià}}
*[[Idioma lleonés]]
+
[[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]]
*[[Idioma extremeny]]
+
El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
*[[Idioma balear]]
+
 
*[[Idioma gallec]]
+
=== Gallec ===
*[[Idioma chapurreau]]
+
{{AP|Idioma gallec}}
 +
[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]
 +
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.
 +
 
 +
=== Català ===
 +
{{AP|Idioma català}}
 +
[[Image:Extensio del catala.png|thumb|right|150px|<center>Extensió del '''català'''</center>]]
 +
El català (''català'' o ''llengua catalana'' en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.
 +
És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]
 +
 
 +
=== Eusquera ===
 +
{{AP|Idioma vasc}}
 +
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]]
 +
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
 +
 
 +
== Llengües no oficials ==
 +
=== Aragonés ===
 +
{{AP|Idioma aragonés}}
 +
L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.
 +
 
 +
=== Asturià ===
 +
{{AP|Idioma asturià}}
 +
El asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries.
 +
 
 +
=== Lleonés ===
 +
{{AP|Idioma lleonés}}
 +
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.
 +
 
 +
=== Valencià en el Carche ===
 +
{{AP|El Carche}}
 +
{{AP|Idioma valencià}}
 +
Encara que el valencià és oficial en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] que és on més parlants té, en la comarca natural del Carche ([[Regió de Múrcia]]) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat.
 +
 
 +
=== Gallec en Lleó ===
 +
{{AP|Província de Lleó}}
 +
{{AP|Idioma gallec}}
 +
El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó on encara que està reconegut, no és oficial.
 +
 
    
[[Categoria:Idiomes]]
 
[[Categoria:Idiomes]]

Menú de navegació